Xavi, Author at CAEM - Especialistes en art

307 posts, 0

El CaixaForum de Lleida serà la seu del cicle de conferències “La bellesa de l’humanisme”, promogut per l’Associació Fòrums de la Concòrdia d’Alcanyís

29/01/2019

Aquests col·loquis tindran lloc entre el 4 i el 25 de febrer d’aquest any, i han estat coordinats pel Dr. Ximo Company (director del CAEM) i el Dr. Borja Franco (professor de la UNED).

Durant el pròxim mes de febrer, tindran lloc a Lleida una sèrie de conferències, en l’escenari del CaixaForum de la ciutat, les quals s’agrupen sota el títol La bellesa de l’humanisme. Es tracta d’un cicle promogut per l’Associació Fòrums de la Concòrdia d’Alcanyís, que compta amb els suports de la Universitat de Saragossa, la Universitat de Lleida i la Universitat Jaume I de Castelló.

En elles s’exposarà, de la mà d’uns ponents excepcionals, la manera en què els valors d’aquest pensament van ser el motor que van portar als canvis de la societat moderna, modelant la consciència de la població. Així mateix, es mostraran les seves influències en les manifestacions artístiques peninsulars des de finals de l’Edat Mitjana fins a finals del barroc. De fet, recuperar i actualitzar aquest esperit humanista és un dels eixos vertebradors del nodrit grup d’intel·lectuals que formen part dels Fòrums d’Alcanyís. Aquests promouen el permanent i necessari esperit de concòrdia, humanista, que hauria de ser omnipresent en tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó, i en tots els àmbits del seu desenvolupament cultural, cívic, econòmic, social i polític.

Junt amb els doctors Ximo Company i Borja Franco, dos dels màxims exponents nacionals del coneixement de l’art de l’edat Moderna, participaran en aquest cicle de conferències el Dr. Antonia Urquízar (UNED) i la Dra. Elena Paulino (UNED).

La darrera publicació del Dr. Company, “Velázquez. El placer de ver pintura”, torna a suscitar l’interès entre la crítica especialitzada

28/01/2019

La Dra. Eva March, professora a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, dedica una ressenya a la darrera publicació del Dr. Company, dins la revista científica Acta Artis: Estudis d’Art Modern.

A dia d’avui, la bona acollida i notorietat del llibre Velázquez. El placer de ver pintura és més que irrefutable; tot i així, el seu èxit sembla no haver tocat sostre ni molt menys encara. Aquest cop volem destacar la ressenya que d’ell s’inclou en una de les revistes més reconegudes dins el món acadèmic i professional, Acta Artis, vinculada al grup d’investigació ACAF/ART – GEAM de la Universitat de Barcelona.

La Dra. Eva March, autora de la mencionada ressenya, destaca especialment la importància que el Dr. Company reivindica, una vegada i una altra al llarg del seu llibre, en la necessitat de (RE)APRENDRE a mirar una obra d’art; un (re) aprenentatge que necessàriament requereix d’una contemplació reflexiva per part de l’espectador envers l’objecte artístic, ja que només així, se n’aconseguirà l’autèntic gaudi estètic.

És en aquest sentit que March equipara la postura de Ximo Company amb una de les figures més rellevants de tota la història de l’art, ni més ni menys que E. Gombrich, l’autor del cèlebre llibre La Historia del Arte (1950), d’on la Dra. March n’extreu un fragment del pròleg que complementa a la perfecció les reflexions del Dr. Company “mirar un cuadro con ojos limpios y aventurarse en un viaje de descubrimientos es una tarea mucho más difícil [que hablar sobre arte], aunque también mucho mejor recompensada”.

Sens dubte, es en aquest “enfrontament” directe, pausat i meditat de l’espectador amb l’obra d’art, en el què Velázquez. El placer de ver pintura busca endinsar el seu lector, prenent com a context la genialitat artística del pintor sevillà i establint una sèrie de sinèrgies que, més enllà de centrar-se en una descripció de les obres, aborda diferents qüestions relatives a la disciplina de la història de l’art.

Llegiu la ressenya complerta en format PDF

La revista digital d’art Kunsttexte.de publica dos articles fruit de la col·laboració entre el CAEM i el centre LANIAC

27/12/2018

La prestigiosa revista electrònica d’art i història visual alemanya presenta investigacions realitzades entre LANIAC i el CAEM sobre les falsificacions i còpies en l’època Medieval i Moderna

Es tracta d’un projecte interinstitucional de caràcter multidisciplinar dut a terme per personal dels centres LANIAC (Laboratorio di Analisi Non Invasive per l’Arte antica, moderna e contemporanea) de la Università degli Studi di Verona, i CAEM (Centre d’Art d’Època Moderna) de la Universitat de Lleida; amb la col·laboració de Paolo Bertelli, historiador de l’Art i membre del Comitè Científic del Palazzo Ducale Mantua; i Valeria Cafà, conservadora del Museu Correr (Fundazione Musei Civici di Venezia).

L’article On Ars Geminis. Fakes, Forgeries and Copies of Medieval and Renaissance Paintings busca aportar un granet de sorra en la detecció científica de falsificacions d’art en l’àmbit dels estudis artístics i científico-tècnics; i ho fa presentant diferents casos pràctics; entre ells es troben diverses obres que han passat per les mans dels experts del CAEM, com la còpia d’un frontal d’altar de Santa Maria de Mosoll, una còpia d’una Madonna del llibre de Sandro Botticelli o una Verge Adorant inspirada en la mateixa de Lorenzo di Credi, totes elles realitzades en el segle XX, a més a més d’altres obres estudiades per LANIAC, o conjuntament.

El segon article The Imposed Antiquity or Time that Never Passed over Paintings se centra en aquelles tècniques i procediments que utilitzaven els falsificadors en les seves produccions, com per exemple, la reutilització de suports originals, la barreja de peces originals amb parts falses, envelliment artificial de nous materials, entre d’altres. L’article inclou diverses obres d’estudi que demostren gràficament els mecanismes que empraven els falsaris per enganyar a l’ull humà.

Aquesta aportació, és un exemple d’una metodologia transversal, que contempla aspectes tècnics, analítics i “metaformals”: en definitiva un al·legat a favor del treball en equip i de caràcter multidisciplinar, conjuminant professionals de l’art de diferents rames per desenvolupar una manera d’operar que va més enllà de les possibilitats del connoisseur i que reforça l’educació de la mirada artística de cara a una autentificació el més precisa possible en casos de falsificació.

El CAEM, soci institucional de APROHA

18/12/2018

Amb l’objectiu de contribuir a enfortir la consciència de col·lectiu professional dels historiadors de l’art, el CAEM és a partir d’ara soci institucional a APROHA, Associació Professional Espanyola d’Historiadors de l’Art

En la nostra condició de servei universitari dedicat a l’exercici professional de la Història de l’Art, subscrivim i donem suport a la lluita liderada per aquesta associació a favor dels interessos professionals dels graduats d’aquesta noble, atractiva i en canvi no sempre ben considerada disciplina.

Actualment es troba en preparació un conveni de col·laboració entre ambdues institucions que esperem redundi en beneficis per als professionals de la Història de l’Art.

Nova recensió de ‘Velázquez, el placer de ver la pintura’ a càrrec del Dr. Borja Franco

15/11/2018

El número 35 de Revista de Humanidades publicat al mes d’octubre, culmina amb la recessió “Una nueva aportación sobre la pintura de Velázquez”, la ressenya de “Velázquez. El plaer de veure pintura”, escrit pel Dr. Borja Franco, especialista en pintura de l’Edat Moderna

Franco elabora un text personal, en primera persona, per a apel·lar al lector a qui prepara per a l’inusual del escrit: no és un llibre “a l’ús” sobre la producció artística del pintor sevillà. El lector no ha de esperar que apareguin citades les últimes publicacions d’aquest artista, que es presentarà un document inèdit o que es qüestioni l’autoria d’alguna obra. En realitat, com observa Franco, es tracta d’un escrit avalat per l’experiència pròpia de l’autor, pels seus anys dedicats a l’estudi de la pintura i per la gestió d’un centre com el CAEM, el que suposa un punt de partida d’un cert privilegi, que li permet l’autor, segons Franco, enfrontar-se a Velázquez sense complexos, combregar d’una litúrgia de visualitat que no pot ser asfixiada per les lletanies de la dada.

Però Franco adverteix que precisament és un llibre que requereix una lectura atenta, no apta per a neòfits i que requereix un exercici de d’internalització que incita a replantejar-nos el rumb de la nostra pròpia disciplina. Ha de ser llegit comú “avís”, un manifest sobre com el consum voraç d’imatges en les nostres societats i l’erudició que caracteritza l’estudi de les pintures estan desvirtuant la pròpia Història de l’Art.

Llegiu l’article complert en format PDF

“Del sacar” d’altres pintures: reflexions sobre els processos de còpia en la tratadística del renaixement

14/11/2018

L’investigador del departament d’Història de l’Art i Història Social de la UdL i del CAEM, Miquel A. Herrero, acaba de publicar en el número 35 de Revista de Humanidades de la UNED, un text en el qual enfronta teoria i pràctica pictòrica

L’article versa sobre la manera en el qual les còpies i els processos gràfics mecànics es van entendre en els tallers pictòrics del Renaixement, en contraposició amb la tratadística del moment. I és que no va ser fins a aquest període quan les còpies pictòriques van gaudir d’un auge inusitat, a causa de les diverses finalitats pels quals van servir: com a part dels processos didàctics i d’aprenentatge de l’ofici de la pintura; com a sistema instrumental per a la fixació i difusió de models; com a mecanisme expeditiu en els tallers; i com a forma de seriació o repetició de models afortunats, de vegades incorrent en el plagi o la falsificació. Al llarg del text Herrero estableix una confrontació entre la reputació teòrica de les còpies pictòriques –aparentment menyspreades o obviades en la literatura artística–, i la seva veritable repercussió pràctica, condicionada per les diverses formes d’entendre-les, i jutjar-les, en funció de les seves finalitats.

Al llarg de l’article es posa sobre la taula una polarització que enfrontar dues realitats paral·leles: la de l’àmbit ideològic-teòric i la realitat pràctica, incidint en com el “constructo” de l’ideal de ‘l’artista-inventor’ va empènyer cap a una censura dels procediments mecànics per part de l’alta literatura, i a una conseqüent condemna de la idea de còpia.

Llegiu l’article complet en format PDF

Un gran expert en miniatura assessor del CAEM

11/10/2018

Eloy Martínez Lanzas, el més reconegut representant del col·leccionisme de la miniatura en l’àmbit espanyol, es desplaça a Lleida a conèixer en persona al Centre d’Art d’Època Moderna

El Sr. Martínez Lanzas, que porta col·laborant amb el CAEM des de fa uns mesos, ha decidit formar part de manera oficial del nostre complet equip d’assessors, després de conèixer en persona el nostre centre.
Després d’una agradable matí i un recorregut per totes les nostres instal·lacions, va mostrar una gran satisfacció de poder unir-se com part de l’equip d’assessors d’un centre d’aquest prestigi, amb infraestructures tècniques i humanes de primer nivell.
La col·lecció de miniatures Martínez Lanzas – de les Heras, és una de les més completes d’Europa en aquest àmbit. En moltes ocasions, algunes de les seves peces es poden veure exposades en grans museus de Madrid, Bilbao i Saragossa, però a més, es pot consultar via on-line a través del bloc, que ell mateix escriu. A més, el Sr. Llances realitzat diferents conferències a París, respecte al miniaturisme, tècnica de la miniatura i evolució de la mateixa al llarg de la història.
Sens dubte, és una gran notícia poder comptar amb els coneixements i l’experiència d’una persona que ha aconseguit reunir tantes joies artístiques.

L’interès pel llibre: Velázquez. El placer de ver pintura, arriba fins a Montevideo, Radio Uruguay

03/09/2018

El llibre de Velázquez va centrar l’entrevista al professor Ximo Company, dins el programa “Efecto Mariposa” de Radio Uruguay, conduït per la periodista Daina Rodríguez i l’escriptor Alberto Gallo. La producció va ser a càrrec de Carolina Molla. Va tenir lloc el dimarts 14 d’agost de 2018.

Va ser una entrevista completament distesa que va aprofundir en la necessitat vital de contemplar pintura a poc a poc, sense presses, tot abandonant la motxilla del que hom creu saber, és a dir, desproveïts d’aquesta erudició excessiva que seca i esterilitza la capacitat perceptiva i cognitiva de l’ésser humà. En realitat, si de debò la criatura humana vol conjecturar, intuir i assaborir com podria de ser l’estat beatífic de la transcendència, hauria d’aprendre a escoltar Bach, mirar a Velázquez i llegir a Jacques Philipe. Aquest intent d’excursió a l’esmentat estat beatífic -que tant anhelem els vivents- és un dels valors afegits al “plaer de veure pintura”.

Per escoltar l’entrevista premeu aquí

María Pilar García Cuetos, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat d’Oviedo, reflexiona amb perspicàcia sobre el sentit últim del llibre de Velázquez escrit pel professor Ximo Company

07/08/2018

Es tracta d’una extensa reflexió sobre el citat llibre de Company, però s’incideix, a més, en quins haurien de ser els camins de la disciplina de la Història de l’Art en ple segle XXI. Aprofundeix la professora García Cuetos en la imperiosa necessitat de “sortir de l’aula per apropar-nos a l’art, a les obres d’art reals i la seua contemplació”, perquè “la literatura escrita i el paper no ho són tot”.

El recorregut detallat de Maria Pilar García Cuetos per tots i cadascun dels 11 capítols del llibre sobre la pintura de Velázquez (més un reflexiu epíleg en comunió amb Leonard Cohen) contribueix, no només a descobrir la bellesa visiva d’aquest seductor llibre, sinó que convida també a reclamar -com ho fa Company- la presència de cadires còmodes en els museus per poder realitzar aquest necessari exercici de contemplació, verbalitzant alguna cosa que, sovint, hem pensat davant d’una obra que no sempre ens és permès de contemplar amb serenitat i comoditat. I amb aquesta mirada tranquil·la, cada persona obtindria quelcom tan vital com ho és la seva pròpia -i inalienable- experiència estètica i sensitiva. En efecte, el dèficit visiu i contemplatiu de la nostra postmodernitat reclama de forma urgent la presència de llibres reflexius com aquest de Velázquez i, a més, cadires confortables en les grans galeries i museus d’art.

Per veure la ressenya completa de María Pilar García Cuetos premeu aquí

Alba Pampalona Fernández, estudiant del Grau d’Història de l’Art i Gestió del Patrimoni Artístic de la Universitat de Lleida, s’expressa amb absoluta sinceritat després de la pausada lectura del llibre sobre Velázquez escrit pel professor Ximo Company

06/08/2018

Pampalona considera aquest llibre com una paradigmàtica reflexió sobre la important necessitat de mirar i conviure amb la pintura que s’estudia, així com una porta oberta al coneixement de Velázquez, el magistral pintor que va dotar d’ànima a tots els seus personatges i que, encara avui, arriba a la dels seus espectadors.

Es tracta d’una lectura -i d’una mirada- neta i genuïna que desborda joventut, i per tant sinceritat. La sinceritat d’algú que tracta d’anar al fons dels textos que llegeix i, encara més, al fons de la disciplina universitària en què s’ha enrolat des de fa uns anys, i a la qual voldria veure més ufanosa -i menys encotillada- en la seva pesada, repetitiva i de vegades massa tancada manera docent universitària.

Alba Pampalona creu, com Jorge Wagensberg, que a les universitats del segle XXI no es surt de l’aula amb suficiència, i que el que de veritat estimula és la realitat, el contacte en directe amb les obres d’art, una cosa que certament transpira, pels quatre costats, el llibre del professor Company. Un llibre en contacte real amb la pintura i que en veritat contribueix a gaudir, en primera persona, del plaer de veure pintura.

Per veure l’escrit complet d’Alba Pampalona Fernández premeu aquí