Author: Xavi

El CAEM publica una ressenya del Dr. Ximo Company sobre el llibre de la Dra. Carmen Garrido: Velázquez. El fluir expresivo de su pintura

La ressenya valora el mode analític de Carmen Garrido.

abad_garrido

Els quinze estudis d’aquest llibre il·lustren molt bé el singular i penetrant mode perceptiu que exhibeix la seva autora davant la pintura d’uns dels majors genis de la història de la pintura universal.

Totes les obres estudiades són importants, però destaca el descobriment d’una versió inèdita del Príncep Felip Pròsper, oli sobre llenç, 144’2 x 104’1 cm, pintat al voltant del 1659.

Per veure la ressenya completa cliqui en la imatgeissuu Mir

El CAEM publica un llibre pòstum de la Dra. Carmen Garrido, directora del Gabinete de Documentación Técnica del Museo del Prado del 1980 al 2015

El títol del llibre és Velázquez. El fluir expresivo de su pintura, i conté 15 estudis sobre obres -algunes inèdites- del sevillà Diego Velázquez.

Velazquez_garrido

Alguns d’aquests estudis ja van ser publicats abans per l’autora, però ara s’ofereixen revisats i ampliats per ella mateixa, i amb un aparell gràfic molt més precís i consistent. Altres, en canvi, són completament inèdits i van ser finalitzats dies abans de la seva trista i inesperada mort el 8 de desembre de 2020. Els quinze estudis il·lustren molt bé la singular i penetrant manera perceptiva i analítica que exhibeix la seva autora davant la pintura d’uns dels genis més grans de la història de la pintura universal. El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida ha preparat amb pulcritud l’edició d’aquest llibre, que ofereix com a signe inequívoc d’homenatge i gratitud Carmen Garrido, que, en els darrers anys de la seva vida, va assumir la codirecció científica del CAEM i va col·laborar eficaçment amb tots i cadascun dels investigadors d’aquest centre de la Universitat de Lleida.

Destaca el descobriment d’una versió inèdita del Principe Felipe Próspero, oli sobre llenç, 144’2 x 104’1 cm, pintat cap a 1659. El professor D. Diego Angulo va veure aquesta esplèndida obra molt al principi dels anys 70 del segle XX, completament transvestida de Carles II, i ja li va semblar intuir que la major part dels estilemes de Diego Velázquez estaven una mica camuflats per algú, presumiblement Juan Bautista Martínez del Mazo, qui als pocs anys de morir Felip l’1 de novembre de 1661 el va convertir en Carles II. Afortunadament l’obra ha estat pulcra i molt professionalment intervinguda per Ana Villalba i Salut Díez, del Departament de Restauració del CAEM, i ha recuperat la seva primigènia esplendor. Permet reconèixer, per exemple, un dels caparrons infantils més primorosos de la història de la pintura occidental. Recuperar aquesta efígie, preciosa, idèntica a la versió del museu de Viena, va ser l’últim desig de la Dra. Garrido, cosa que realment s’ha aconseguit a títol pòstum. Certament, tot allò recuperat en aquest sorprenent llenç ha resultat ser com un inesperat i benvingut miracle per a la història de la pintura universal.

Altres conscienciats estudis, com, per exemple, els dedicats a l’Almuerzo, Pichones de Paloma, Retrato de caballero, San Francisco en oración, Retrato de un clérigo, El inquisidor Don Sebastián García de Huerta, Don Manuel de Fonseca y Zúñiga, VI Conde de Monterrey, o un preciós San Antonio Abad, completen aquest important llibre pòstum de Carmen Garrido.

La investigadora del CAEM, Jésica Martí, imparteix un curs a l’Associació Professional d’Historiadors de l’Art (APROHA)

El CAEM col·labora amb APROHA, ajudant a la formació específica en temes d’autentificació d’obres d’art.

Curso APROha

Es tracta d’un curs en què s’aborden les obres d´art des d´una mirada organolèptica creuada amb tecnologia punta d’anàlisi científica. Un curs per aprendre a interpretar les tècniques de diagnosi no invasives en què està especialitzat el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) que opera al Parc Científic de la Universitat de Lleida; especialment l’anàlisi multibanda, utilitzant tècniques de l’espectre ultraviolat, infraroig i raigs X.

El curs té una durada de 12 hores, s’impartirà els dies 6, 7 i 8 de juny, des de les 16 fins a les 20h, i servirà per introduir els historiadors de l’art al perfil i l’activitat del pèrit qualificat en anàlisi i valoració obres d’art (l’especialitat del CAEM). Un treball per al qual actualment es considera fonamental fer una aproximació i una argumentació a nivell material, a més del treball tradicional (i encara fonamental) de l’historiador de l’art, en què es realitza un estudi i una valoració purament estètica de l’obra.

Per més informació, cliqueu aquí

El director del CAEM, Ximo Company, realitza una conferència a l’Ermita de Sant Isidre Llaurador de Ponts

Així culmina la feina d’estudi, restauració i posada en valor de l’ermita i dels béns mobles del seu interior, que ha realitzat el CAEM.

Ximo_ermita

Al terme municipal de Ponts, es pot trobar un bell complex propietat de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell, que guarda una petita ermita dedicada a Sant Isidre Llaurador. Una construcció esvelta ideada per un gran deixeble d’Antoni Gaudí: Isidre Puig i Boada (Barcelona 1891-1987).

La direcció de la Comunitat de Regants ha volgut estudiar, preservar i posar en valor aquest trosset de patrimoni que guarda. I el CAEM ha estat clau en aquesta feina. Hem estudiat l’ermita, a més de diversos béns mobles que custòdia al seu interior: un sagrari de finals del segle XIX o principis del segle XX, un oli d’un Crist crucificat del segle XIX, una escultura de Sant Isidre Llaurador de l’escola d’Olot, i uns bells lampadaris d’època. Alguns dels béns, a més de ser estudiats, han estat restaurats sota la supervisió del centre, restituint-los i ajudant així a la seva conservació.

També, des del CAEM s’ha coordinat la museïtzació de l’espai per posar-lo en valor, ideant i col·locant diversos panells expositius, a més de la col·locació d’una mampara de protecció per a la crucifixió, que es pot contemplar a la mateixa fornícula on es trobava anteriorment, però ara minimitzant els riscos de deteriorament, i la nova il·luminació que ajuda que s’apreciï l’obra en tota la seva esplendor.

En definitiva, es tracta d’un treball integral, que ha culminat amb una conferència el dia de la inauguració de l’ermita com un espai museïtzat: el dia de Sant Isidre Llaurador (el passat 14 de maig), durant la festa de congregació que la Comunitat de Regants celebra aquell dia.

El CAEM descobreix una obra inèdita del pintor Lorenzo Suárez (actiu a Múrcia a la primera meitat del segle XVII), un excel·lent mestre del Segle d’Or murcià

L’obra està signada SUAREZ, i representa un bell San Miguel Arcángel venciendo al demonio.

arcàngel

Suárez es va formar amb el pintor de cambra de Felip III, Bartolomé Carducho (Florència, h. 1560 – Madrid, 1608), un dels millors mestres presents a l’Espanya de finals del segle XVI. Instal·lat a Múrcia a partir dels primers anys del segle XVII, Suárez va entrar al cercle artístic més granat de la ciutat, juntament amb Cristóbal de Acebedo i Juan de Alvarado, amb el qual es va emparentar casant-se amb la seva neboda Juana de Castro el 1627.

Malgrat l’escàs coneixement de l’obra de Suárez, el seu virtuosisme pictòric queda reflectit en els seus pocs llenços conservats, destacant San Ramón Nonato cuando le fue puesto el candado en la boca por los moros argelinos (Església de La Merced, Múrcia), Comunión de San Ramón Nonato administrada por Jesucristo (Església de La Merced, Múrcia), o Frailes mercedarios sentados a la mesa en el refectorio (Palau Episcopal de Múrcia). El Museu de Belles Arts de Múrcia conserva una Aparición de la Virgen con Jesús Niño a San Félix de Cantalicio, i una atractiva Epifanía, també signada, es troba al Museu Diocesà d’Art Sacre d’Oriola (Alacant).

El nostre Arcángel llueix una poderosa armadura d’inspiració clàssica, amb sandàlies i cames nues. Aquest tipus de representació és la pròpia del barroc, sent anàloga a molts altres exemples que van florir a l’Europa dels s. XVI i XVII. Al seu escut es llegeix la màxima llatina Qui ut Deus? (“Qui com Déu?”), traducció del significat de Miquel en hebreu, que prové de la funció de l’Arcàngel com a Príncep de la Milícia Celestial, segons el llibre de l’Apocalipsi.

Ja el 1923 D. Elías Tormo va asseverar que l’obra de Suárez proclama l’excel·lència de la pintura barroca murciana.

El nostre San Miguel pertany a una col·lecció particular catalana. El seu ampli estudi ha estat desenvolupat pels investigadors del CAEM Marc Borrás i Alegria Bigorra, sota la direcció científica de Ximo Company.

El Dr. Francisco Javier Pérez Rojas, catedràtic emèrit d’Història de l’Art de la Universitat de València, i director de la Càtedra Pinazo de València, s’incorpora al grup d’assessors científics del CAEM

Es tracta d’un dels més grans experts espanyols en la pintura hispana de finals del segle XIX i primers anys del segle XX.

Pérez Rojas

El Dr. Francisco Javier Pérez Rojas ha estudiat en profunditat la pintura de Sorolla i Pinazo, a més d’altres importants mestres com Bernardo Ferrándiz, Salvador Martínez Cubells, Antonio Fillol Granell, José Mongrell, Joaquín Agrasot, José Benlliure Gil o Gabriel Puig Roda. Entre molts altres títols, Pérez Roja ha escrit “Sorolla-Zuloaga, impresión y expresión de la pintura de fin de siglo en España”, en Del Realismo al Impresionismo, 2014, pp. 333-363; o “Sorolla y la pintura española de su época”, en Joaquín Sorolla, 1863-1923, 2014, pp. 143-160; o el seu clàssic i consultat treball sobre Art Déco en España, 1990. Recentment ha publicat Pinazo y las vanguardias, 2021. Dirigeix la càtedra de Pinazo a València. El dia 23 febrer de 2022 ha estat al CAEM examinant diverses obres pictòriques. És un honor pel CAEM comptar amb la seva valuosa col·laboració científica.

El CAEM escriu un llibre sobre els primers dibuixos de Picasso en la seva etapa de La Corunya (1891-1895)

La redacció ha anat a càrrec del professor Ximo Company i ha comptat amb la col·laboració de diversos investigadors i assessors científics del CAEM, especialment de Miriam Carmona.

El text pot consultar-se en accés obert (open access) al Repositori Digital de la Universitat de Lleida (UdL), que recull, gestiona, difon i preserva les publicacions en format digital  derivades de l’activitat acadèmica i investigadora dels membres de la comunitat universitària de la UdL. En concret aquest text s’inscriu en l’activitat investigadora del Grup d’Investigació Consolidat de la Generalitat de Catalunya “Art i Cultura d’Època Moderna”.

Es proposa un nou gir interpretatiu dels primers dibuixos de Picasso. Per descomptat, en tos ells l’adolescent Pablo Ruiz Picasso exhibeix i se sotmet a l’ordinari, preceptiu i tradicional mètode d’aprenentatge de les classes de dibuix impartides en les escoles d’art finiseculars de la geografia espanyola, com sens dubte ho va ser la de La Corunya, però, al mateix temps, en alguns d’aquests dibuixos observem com el joveníssim Picasso, potser per la influència del seu professor Isidoro Brocos, ja encaixa, defineix, atrapa i geometritza alguns volums (d’animals, persones, paisatges o arquitectures) d’un mode compositiu molt personal i diferenciat; en tots ells infon un innegable segell protocubista.

A més, en aquest text s’estudien alguns dibuixos d’autoria anònima que poden relacionar-se amb l’esperit creatiu d’aquesta primera etapa de Pablo Ruiz Picasso.

 

Per veure la publicació completa cliqueu aquí

El Dr. Helmut C. Jacobs, catedràtic emèrit de Literatura Romànica de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya), amplament especialitzat en la polièdrica figura de Goya, s’incorpora al grup d’assessors científics del CAEM

La incorporació del Prof. Jacobs al CAEM enriqueix enormement la mirada plural i holística practicada en nombroses investigacions desenvolupades al nostre gabinet analític.

Helmut C. Jacobs

Al Prof. Helmut C. Jacobs no li interessa únicament el vessant filològic de “Los Caprichos”, sinó el que ell anomena amb precisió semàntica “la intermedialitat” entre la imatge, el text i el so, és a dir, la unió dels diversos mitjans que concorren i interactuen en una determinada obra, com succeeix, per exemple, en el seductor capricho 43 de Goya, titulat “El sueño de la razón”.

De fet, en el seu esplèndid llibre sobre la mencionada obra, El sueño de la razón. El Capricho 43 de Goya en el arte visual, la literatura y la música. Frankfurt y Madrid, 2011, Jacobs no només proporciona vies d’interpretació del famós capricho de Goya, sinó que analitza tota una època en la història i cultura espanyoles. Jacob ens parla d’un Goya il·lustrat enormement crític, qui, a través de la seva obra, pretén que els seus conciutadans reflexionin també d’una manera crítica. I ens adverteix, a més, de la clara influència del fenomen de la Il·lustració en l’obra del pintor aragonès, que va condicionar els seus processos de creació i els diversos temes que Goya va tractar i radiografiar del seu país i de la seva societat. Segons Jacobs, el Capricho 43 -el més famós dels 80 publicats el 1799- és un unicum, en tant que símbol per la posteritat d’aquella època il·lustrada; símbol del contrast entre obscurantisme i Il·lustració, reformisme i conservadorisme, progrés i entestament.

Com succeeix amb Velázquez, amb Picasso i amb tants altres grans mestres de la història de la pintura universal, “Goya és un fenomen insondable, l’estudi del qual no té fi”.

Altres obres importants publicades per Helmut C. Jacobs són Los comentarios manuscritos sobre los Caprichos de Goya, 3 vols. (2019, 2020, 2021) publicats per la Institució Fernando el Católico de Saragossa.

El CAEM agraeix la incorporació del Dr. Jacobs, convençuts de la riquesa afegida que la saviesa del professor alemany proporcionarà a tots els nostres estudis sobre el geni aragonès.

Mor el professor nord-americà Jonathan Brown (1939–2022), i amb ell, un gran magisteri mundial sobre l’excepcional obra pictòrica de Velázquez

La seva obra Velázquez, pintor y cortesano (1986), amb diverses edicions posteriors, va significar una inflexió, encara no superada, sobre la manera d’explicar, veure i comprendre el geni pictòric de Velázquez.

Brown

Els qui l’hem conegut personalment sabem fins on arribava la seva privilegiada saviesa visual i, encara més, la seva exquisida educació, la seva timidesa i la seva respectuosa proximitat cap a tots els que se li acostaven per escoltar-lo i preguntar-li per Velázquez. Sempre va atendre de forma cordial tots els que volien saber una mica més sobre el geni sevillà.

Velázquez va ser la seva vida, la finestra que li va permetre conèixer l’Espanya del Segle d’Or. Estudiant i observant la pintura de Velázquez va comprendre el món. No només l’artístic sinó l’humà; el món del dia a dia, amb les seves grandeses i les seves limitacions. Passa sempre així: quan s’estudia bé, a fons, una parcel·la, ho acabes comprenent tot. Per això Brown es va afanyar el 1998 per veure i aprehendre per dins Velázquez al costat de Carmen Garrido, una altra gran coneixedora del pintor sevillà (J. Brown i C. Garrido: La técnica y el genio de Velázquez, 1998). I per això també es va atrevir a dir un any després que Velázquez era “Més important que l’Elisi i la Casa Blanca” (ABC Cultura, Madrid, juliol 1999, p. 49). I un altre any després va empetitir, ni més ni menys, que Rubens i Van Dyck, en exhibir-los junts, al costat de Velázquez (Jonathan Brown: Velázquez, Rubens, Van Dyck. Pintores cortesanos del siglo XVII, cat. expo., Museu del Prado, del 17 de desembre del 1999 al 5 de març del 2000, Madrid, 1999).

Només Brown podia actuar i escriure així, malgrat el seu sincer realisme en proclamar el 2008 que “No he arribat al fons de les menines”; ho va dir en una bella entrevista d’Isabel Lafont a Jonathan Brown (El País, 16 de juny de 2008). Ell mateix explica, ja en el llunyà 1984, la fascinació que li va produir estar en solitari, amb molta pau visiva, davant de Las meninas: “Vaig estar tot sol amb el quadre en una habitació petita, de sostre alt, contigua a les oficines del Museu del Prado”. Sí, Brown va estar tot sol, “convivint” amb Las meninas. Quina immensa fortuna la del mestre nord-americà!

I va ser llavors (1984), quan Jonathan Brown va descobrir que tot el que fins aleshores ens havíem perdut els historiadors de l’art de Las meninas pel nostre “poc interès per la seva materialitat”. Lamentava Brown, amb immens dolor, la pèrdua d’aquesta irreemplaçable experiència en tants historiadors de l’art; deia: “Las Meninas com a superfície pictòrica ha desaparegut gairebé de la vista… Ens hem allunyat molt de l’interès per la pintura, la preparació dels llenços, la mòlta dels pigments i la dissolució i aplicació d’aquests pigments, que John Brealey [ex cap del Departament de Restauració del Museu Metropolità d’Art de Nova York] anomenava expressivament ‘fangs acolorits’, per produir un cert efecte visual que és interessant de per si com a tal efecte visual” (Jonathan Brown: “Sobre el significado de Las Meninas”, Otras Meninas, 2007, p. 90).

Els investigadors del CAEM recordarem sempre amb gratitud el magnífic prefaci que ens va escriure al llibre de Ximo Company Velázquez. El placer de ver pintura (2017). Segons Brown “el llibre de Company desborda d’idees sobre com Velázquez va aconseguir les seves màgiques transcripcions del món que l’envoltava. Escrit amb claredat i pur entusiasme, la lectura és un plaer. Per sobre de tot, ens ajuda a entendre per què Velázquez s’ha guanyat un lloc entre els artistes més grans de tots els temps”.

Estimat Jonathan, tot l’equip investigador del CAEM et donem les gràcies pel teu fecund magisteri velazqueny i pel teu lúcid comportament humà. Ens vas dir el 2008 que “El que surt del pinzell de Velázquez és realment miraculós. No té igual”. Cert. Nosaltres, avui, també proclamem que el que va sortir de la teva boca i de la teva ploma ho conservarem sempre com un testament inoblidable, com a veritable or de 18 quirats. In memoriam.

Load More
Menu