El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida se centra de nou en l’estudi d’una obra de Joaquim Sorolla
Els investigadors del CAEM i altres experts consideren de forma contrastada que es tracta d’un autoretrat de l’artista.
La direcció del CAEM agraeix la participació en aquesta publicació dels experts professors Felipe V. Garín Llombart i Francisco Javier Pérez Rojas. Els seus escrits valuosos enriqueixen el coneixement de Joaquín Sorolla i reafirmen que estem davant d’un convincent autoretrat d’aquest gran mestre valencià. A més, a la part final d’aquesta publicació (Apèndix gràfic), apareixen altres experts que també s’han mostrat favorables a aquesta proposta identificativa.
La peça, ja era coneguda com “Estudio de busto de un hombre” de col·lecció particular, i havia estat certificada el 1974 per Francisco Pons-Sorolla, l’autoria del qual va ratifica el 2014 la besneta de l’autor, Blanca Pons-Sorolla, gran experta en la pintura de Sorolla, qui va proporcionar, a més, un número de catalogació. L’estudi s’ha dut a terme al Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida, ha estat realitzat pels investigadors Jésica Martí i el Dr. Ximo Company, director del centre, durant sis mesos. Sobretot, s’han centrat en l’estudi de la figura retratada, plantejant la hipòtesi que pugui tractar-se d’un autoretrat de joventut del mateix Sorolla, executat durant la seva etapa d’aprenentatge a Roma.
El retrat, un oli sobre tauleta enganxat a una taula més gruixuda, presenta a un jove amb barba encara poc densa, de perfil, encorbat sobre una taula mentre dibuixava. Aquest petit format era utilitzat pel mestre valencià per a pintar notes de color i pintura íntima, com podria ser un autoretrat.
L’obra, ha estat contrastada amb diversos autoretrats i fotografies de joventut de Joaquim Sorolla. Segons el parer dels investigadors del CAEM, no desentona amb altres retrats de joventut realitzats per Sorolla, en els quals s’autoretrata en algunes ocasions d’esquena, o fins i tot mostrant el seu mateix reflex deformat vist a través d’un mirall còncau. Així mateix, altres factors recolzen la hipòtesi: la similitud del perfil amb fotografies del mateix Sorolla, per exemple; o l’estudi tècnic de l’obra, en el que s’observa un estil íntim en la pinzellada, a banda de la utilització del petit format (el format utilitzat pel mestre valencià per executar notes de color i la seva pintura més personal). Tots aquests arguments fan pensar que, efectivament, podria tractar-se d’un dels primers autoretrats de l’artista. A més, gràcies a les tècniques analítiques no invasives realitzades al CAEM (fotografia ultraviolada, fotografia infraroja i microfotografia digital), s’ha pogut estudiar el procés creatiu seguit per Sorolla en l’execució de l’obra, aportant així informació valuosa sobre el modus operandi de l’autor durant aquest període.
Així mateix, durant el procés d’estudi, s’ha treballat braç a braç amb l’equip de restauració del centre. La neteja de l’obra ha estat fonamental per desvelar millor la similitud de les faccions del personatge retratat amb les del mateix artista, contribuint també a la recuperació d’una inscripció que havia quedat velada pel pas dels anys, en la qual es llegeix la dedicatòria a un enigmàtic Esteban: “Al amigo Esteban”, a més, a continuació, de la firma del propi autor: “J. Sorolla”.
L’estudi, que compta amb abundants i precises il·lustracions, ha estat publicat en llengua espanyola; conté, a més a més, una versió en anglès.