Selecció d'obres estudiades
Al CAEM ens dediquem principalment a l’estudi científic d’obres artístiques
En aquesta secció es poden consultar algunes de les obres que hem estudiat.
Els propietaris d’algunes d’aquestes peces estan oberts a la seva possible comercialització. Al CAEM també oferim ajuda per difondre la informació de la peça, en cas que el col·leccionista o propietari decideixi posar-la en comerç després del seu estudi, facilitant-ne el coneixement als mercats artístics nacionals i internacionals.
En cas que vulgueu obtenir més informació sobre alguna de les obres, contacteu amb nosaltres a caem.gestion@udl.cat
Retrat de Carles IV
- Francisco de Goya
- 1789
- 111,5 x 76,5 cm
- Oli sobre llenç
Exhaustiu estudi analític que permet atribuir a Goya un magnífic retrat de Carles IV, el primer d’una extensa sèrie que el pintor aragonès va realitzar del rei Borbó. Permet descobrir la matriu o prototipus originari que Goya va consumar i va patentar entre el febrer i l’abril de 1789, és a dir, la manera com va idear i va realitzar el primer retrat oficial del rei Carles IV. S’hi aporten proves contundents obtingudes en el poderós gabinet analític de la Universitat de Lleida, a les quals sempre s’ha arribat, després de tres anys d’intens estudi, amb aquella mirada plural, col·legiada, transversal i transdisciplinària que reclama la Història de l’Art del segle XXI.
Ha estat publicada per PUIG, Isidro; COMPANY, Ximo; GARRIDO, Carmen; HERRERO, Miquel Àngel: Francisco de Goya. Carlos IV. Portrait of King Carlos IV, Caem, Universitat de Lleida, col·lecció “Estudios Monográficos de Pintura”, núm. 6, Lleida, 2016.
Adoració dels Reis Mags
- Seguidor de Luca Giordano
- Primera meitat del segle XVIII
- 71’5 x 92’5 cm (sense marc)
- Oli sobre llenç
- Col·lecció particular
Es tracta d’una obra de notable qualitat que pertany a un seguidor de Luca Giordano. Podria haver-se pintat a Espanya durant la primera meitat del segle XVIII, inspirat del natural en un model realitzat per Luca Giordano (Nàpols, 1634 – 1705) pertanyent a les Colecciones Reales de Patrimonio Nacional i que es conserva al Palacio Real de la Granja de San Ildefonso. L’escena, ben resolta, es construeix a partir d’una paleta clara, tot i que no tan punyent cromàticament com la del pintor napolità. Ens trobem davant un artista destre que fou capaç de recrear l’obra de Giordano amb mestria. Aquest llenç havia format part anteriorment del gran col·leccionista espanyol José Lázaro Galdiano (Beire, 1862 – Madrid, 1947).
Parella de grangers camí del mercat
- Cornelis de Vos
- ca. 1620 – 1639
- 130,5 x 121,5 cm (sense marc)
- Oli sobre llenç
Aquesta pintura podria ser una segona versió de la que van pintar Cornelis de Vos (ca. 1584-1651) i el seu cunyat Frans Snyders, conservada a The Iveagh Bequest – Kenwood House (Londres), Figures amb fruites i peça de caça. És indubtablement una obra de gran qualitat. Tot sembla indicar que va ser el mateix Cornelis qui va pintar les figures dels grangers camí del mercat, segurament amb un altre artista de taller de Frans Snyders. En tot cas, el meticulós realisme de l’estil de Cornelis de Vos no admet cap dubte.
Ha estat publicada per REGA, Iván; COMPANY, Ximo: Cornelis de Vos. Pareja de granjeros camino del mercado, Caem, Universitat de Lleida, col·lecció “Estudios Monográficos de Pintura”, núm. 4, Lleida, 2014.
Retrat del Papa Pius V
- Atribuïda a Federico Zuccari
- Últim terç del segle XVI (després de 1566)
- 96 x 72 cm (sense marc)
- Oli sobre taula
Aquesta taula, conservada en una col·lecció particular de Barcelona, s’atribueix a l’escola italiana de la segona meitat del segle XVI, i més concretament, al cercle de Federico Zuccari (1540/41-1609). En relació amb l’estil pictòric, s’ajusta bé als seus anys finals. Deixant de banda els problemes atributius, és obra d’un artista de gran capacitat tècnica i ben informat de les novetats de la pintura romana de la segona meitat del segle XVI.
Santíssima Trinitat
- Seguidor de Rubens
- Primera meitat del segle XIX (?)
- 41 x 40,5 cm (sense marc)
- Oli sobre llenç
Es tracta d’un estudi de petites dimensions conservat en una col·lecció privada de Girona, datat de la primera meitat del segle XIX i atribuït a un copista de Peter Paul Rubens (1577-1640). L’examen visual de la peça i les anàlisis tècniques conclouen que l’obra és una còpia de la Santíssima Trinitat (ca. 1615-1620) que es conserva al Reial Museu de Belles Arts d’Anvers. Les tècniques d’anàlisi física, especialment la reflectografia d’infrarojos, revelen que es tracta d’una còpia de bona qualitat i que presenta un dibuix inicial molt detallat.
El Davallament de la Creu: segona planxa (5è estat de 5)
- Rembrandt, reelaboració de Basan / Bernard
- Primera meitat del segle XIX (?)
- 53,5 x 41 cm (impremta)
- Gravat calcogràfic sobre paper
Es tracta d’una impressió moderna, resultat de successives reelaboracions a partir del cinquè estat de la planxa calcogràfica original de Rembrandt, raó per la qual està signat i datat “Rembrandt f. cum pryvl 1633”. Tot apunta que l’estampa procedeix d’una impremta francesa, i que probablement va ser elaborada a París entre finals del segle XVIII i els primers anys del segle XIX per Pierre-François Basen o el seu fill, Henri-Louis. No obstant això, no és fàcil distingir entre les impressions de qualitat de finals del segle XVIII o principis del XIX i qualsevol de les impressions posteriors a partir de les planxes de Rembrandt, produïdes a França durant la segona meitat del segle XIX.
El Nen de l’espina
- Obrador de Zurbarán
- Segona meitat del segle XVII (ca. 1650-1660)
- 66 x 53,5 cm (sense marc)
- Oli sobre llenç
És un llenç pràcticament inèdit de l’obrador de Francisco de Zurbarán, un Nen de l’espina conservat en una col·lecció privada madrilenya. No havia estat mai exposat i romania inèdit fins que es va publicar recentment en el catàleg raonat de l’obra de Zurbarán (Delenda, 2010). L’examen visual de la peça i les anàlisis tècniques confirmen la seva catalogació com a pintura “d’obrador”, és a dir, que segurament es va executar en l’estudi o l’obrador de l’artista, probablement sota supervisió del mestre, Francisco de Zurbarán (1598-1664).
Conjunt de tres obres
Fotografía de La esclava y la paloma de Joaquín Sorolla, obra d’Antonio García Peris (?), 1883, 22’3 x 12’6 cm
Retrat d’un Papa, obra de C. Vida, segle XIX, pintura sobre llenç, 70’5 x 60’5 cm
Acadèmia. Nu femení, obra atribuïda a Ignacio Pinazo, ca. 1900, pintura sobre taula
Es tracta d’un interessant conjunt format per tres peces. La principal és una fotografia de l’obra de Sorolla L’esclava i el colom signada i dedicada pel mateix artista l’any 1883 a Vida. Aquest és, a més, l’autor d’un destre retrat d’un Papa. També a Vida està dedicada una petita taula que representa un nu acadèmic (potser la mateixa model emprada per Sorolla), en la qual apareixen les inicials I.P., les quals ens condueixen a pensar en la possible mà d’Ignacio Pinazo.
Il·lustració i dedicatòria de Dalí
- Salvador Dalí
- 1977
- 30 x 28 cm
- Tinta negra sobre paper
Es tracta del llibre de Max Gerard Dalí de Draeger, editat per Blume (Madrid i Barcelona) el 1968, amb pròleg del mateix Dalí. El pintor va dedicar aquest exemplar a l’esposa del Dr. Puigvert el 1977, reputat uròleg i amic personal de Dalí, al qual va tractar en nombroses ocasions. La dedicatòria va acompanyada d’un dibuix original de Dalí que representa el Quixot i Sancho Panza de forma magistral, a partir de traços nets i ràpids. Es tracta d’una sumptuosa i valuosa edició perfectament conservada.
Il·lustració i dedicatòria de Dalí
- Salvador Dalí
- 1971-1976 [probablement 1974]
- 30 x 28 cm
- Tinta negra sobre paper
Es tracta del llibre de Max Gerard Dalí de Draeger, editat per Blume (Madrid i Barcelona) el 1968, amb pròleg del mateix Dalí. El pintor va dedicar aquest exemplar a Andreu Descals i Codina (Sant Friutós de Bages, 1938 – Manresa, 2011), tallista, aquarel·lista i actiu promotor cultural a la seva comarca natal.
Dalí va il·lustrar la dedicatòria amb un atractiu dibuix en què es representen tres personatges a partir de línies diagonals executades de manera ràpida i segura i que creen la il·lusió òptica d’una espiral. Els dos personatges principals, que ocupen el primer pla de la composició, presenten una connexió directa amb l’obra del mateix Dalí que duu per títol Reminiscència arqueològica de l’Angelus de Millet.
Paisatge
- Seguidor de Joaquim Mir
- 54,5 x 80,6 cm (sense marc)
- Oli sobre llenç
Es tracta de la representació d’un paisatge executada per un seguidor de Joaquim Mir. Considerem que el pintor d’aquesta obra ha volgut imitar la paleta cromàtica de Joaquim Mir, així com el seu estil, amanint una composició més aviat dura amb la incorporació d’algunes pinzellades ràpides i soltes, les quals són la base de la pintura de Mir. Es tracta d’una peça interessant, realitzada per un pintor força destre, que ens aporta una valuosa informació sobre la història de l’art a casa nostra. Aquest estudi ha comptat amb la inestimable col·laboració de la Dra. Teresa Camps.
Paisatge
- Joaquín Sorolla i Bastida
- ca. 1880-1881
- 34,6 x 16,8 cm
- Oli sobre taula
Es tracta d’una pintura a l’oli sobre taula de petit format, que mostra un paisatge fluvial o lacustre. Executada segurament del natural amb una tècnica molt depurada, va ser realitzada per Joaquín Sorolla el 1881, als inicis de la seva carrera artística. La radiografia va evidenciar que el pintor va realitzar aquest paisatge valencià en una tauleta on prèviament ja hi havia una figura humana, molt probablement obra també del mateix Sorolla. S’evidencia el seu interès pel realisme i la gran destresa en l’execució de les pinzellades ràpides i precises. Sorolla humanitza el paisatge representant la silueta d’una torre i una cúpula a l’horitzó, així com un cablejat elèctric acabat d’instal·lar.
Retrat de Nen
- Seguidor de Joaquín Sorolla i Bastida
- Primers anys del segle XX
- 53,5 x 38,6 cm
- Oli sobre llenç
Es tracta d’un interessant retrat d’un nen, d’uns tres o quatre anys, executat per un seguidor de l’estil de Joaquín Sorolla. Si bé la signatura és apòcrifa i la data no es correspon amb l’estada a Roma del pintor valencià, cal destacar la qualitat plàstica d’aquest retrat. La silueta de l’infant, molt marcada, amb un notable caràcter dibuixístic, es retalla sobre un fons fosc, neutre, molt habitual en els retrats de finals del segle XIX i principis del XX. Aquest es dissol a la part inferior de l’obra fins a desaparèixer, amb una tècnica que emula la del mateix Sorolla.
Inventari d’una col·lecció catalana
A la imatge Eliseu Meifrén i Roig (Barcelona, 1859-1940), Vora el Sena, darrer quart del segle XIX, 21,8 x 31,6 cm, pastel sobre paper marró.
El CAEM ha catalogat una interessant col·lecció pictòrica en què destaquen artistes hispans i catalans dels segles XVIII i XIX, com Joaquim Vayreda, gran mestre de l’escola paisatgista d’Olot; Joan O’Neill (deixeble avantatjat de Carlos de Haes), Josep Arment, José Navarro i Llorenç, Enric Galwey, Arcadi Mas i Fondevila o Eliseu Meifrèn, entre d’altres. També hi són representats pintors de la talla de Joseph-Bernard Flaugier (Martigues, França, 1757 – Barcelona, 1813) o Jan Anthonisz van Ravesteyn (la Haia, ca. 1570 – 1657).
Sant Pere
- Lluís Bonifàs i Massó (Valls, Tarragona, 1730 – 1786)
- ca. 1766-1774
- 80,5 x 45 cm x 34
- Talla de fusta policromada i daurada en bon estat de conservació.
És una escultura exempta d’extraordinària qualitat i de talla molt cuidada, una percepció a la qual contribueix, sens dubte, el fet que conservi la seva policromia original. Es tracta probablement d’una de les millors peces per a la devoció privada del mestre; en l’escultura de mida mitjana o inferior a la natural, Lluís Bonifàs hi perfecciona “[…] el detalle hasta la miniatura” –segons les paraules de C. Martinell (1948)–, i, veritablement, són poques les que se’n conserven a l’actualitat.
Sant Pere és una de les millors talles del seu estil de “plenitud” (entre 1766 – 1777).
Recentment, s’ha dut a terme una conservació preventiva i una consolidació de la superfície pictòrica.
Presentació a un dominic
- Joaquín Turina y Areal (Sevilla, 1847-1903)
- Últim terç del segle XIX
- 55,5 x 45 cm
- Oli sobre llenç
Som davant d’una obra inèdita del pintor sevillà Joaquín Turina y Areal (Sevilla, 1847-1903), amb el valor afegit de l’escassa producció coneguda d’aquest artista. Va conrear el gènere de la pintura històrica i costumista, i també el de la pintura de casacón. L’obra que ens ocupa n’és una mostra. Es tracta d’una recreació minuciosa d’un interior burgès sevillà, amb la presentació d’una nena com a focus principal. En destaquem el magnífic tractament de les robes, especialment el vellut i la seda.
Aquesta pintura es va vendre a la casa de subhastes Segre de Madrid el 3 de juliol de 2012 amb un preu de martell de 10.000 €, després d’haver estat estudiada al CAEM [Lot 55]
Triomf de Galatea
- Lelio Orsi (Novellara, ca. 1511 – Reggio Emilia, 1587)
- Després de 1555
- 50 cm de diàmetre
- Pintura al fresc traspassada a llenç
Es tracta d’un interessantíssim fresc arrencat mitjançant la tècnica de l’strappo i adherit sobre una tela. Gràcies a la investigació desenvolupada al CAEM, es va arribar a una atribució al pintor Lelio Orsi (Novellara, h. 1511 – Reggio de l’Emília, 1587). Orsi va treballar com a pintor i arquitecte, i també va ser un dissenyador (o decorador) de gran talent; va realitzar pintures decoratives, arabeschi i altres belli manifatture, moltes de les quals estan avui perdudes. S’ha determinat també que aquesta obra podria procedir del Castell dels Gonzaga o Rocca Gonzaga, situat a la localitat de Novellara, a Reggio de l’Emília.
Retrat femení
- Jan Anthonisz van Ravesteyn (L’Haia, ca. 1570-1657)
- 1627
- 72 x 55,5 cm (sense marc)
- Oli sobre taula
Es tracta d’un magnífic retrat femení d’una noia jove, abillada amb la vestimenta característica de la dona holandesa de classe mitjana del segle XVII: un gipó negre amb mànigues profusament decorades amb brodats, la clàssica gorgera de gasa emmidonada a plecs en forma de ventall. Durant els primers anys de la República Holandesa, el retrat va ser una eina per expressar la posició social i el rang de les famílies adinerades. Jan Anthonisz van Ravesteyn va ser un dels grans exponents d’aquest art.
Nativitat
- Nicolau Borràs (Cocentaina, 1530 – Gandia, 1610)
- ca. 1570-1580
- 70,5 x 56,5 cm
- Oli sobre taula; presenta un estat de conservació excel·lent
Es tracta d’una magnífica obra del pintor valencià, figura fonamental del Renaixement espanyol, que va gaudir d’una gran fama ja en vida. Considerat el millor deixeble de Joan de Joanes, va cultivar un estil propi.
La seva obra es caracteritza per una tècnica excel·lent que s’aprecia als rostres dels personatges, on es distingeixen els ulls característics de les figures del pintor. Inicialment atribuïda a Joan de Joanes, autoria que es menciona en diverses publicacions, el Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida ha considerat més adequat atribuir aquesta pintura —malgrat alguns estilemes molt joanescos— al seu deixeble més destacat.
Amb el suport i l’assessorament ètic del CAEM, aquesta obra va ser subhastada el dia 6 de desembre de 2012 amb èxit a Sotheby’s (Londres).
Retrat de Pedro Gil Moreno de Mora
- Paul Trubetskoi (1866-1938)
- 1908
- 52 cm
- Fosa en bronze a partir d’un modelat d’argila
És una magnífica obra de l’escultor rus, conegut pels seus elegants retrats impressionistes, de gran èxit entre l’alta societat d’inicis del segle XX. Trubetskoi i Sorolla mantenien amistat amb el col·leccionista Pedro Gil. Aquest residia a París quan l’escultor s’hi va establir, i va posar per a dues estatuetes, fent de model dempeus per a l’una, i assegut en una butaca per a l’altra, molt semblant al retrat en bronze de Joaquín Sorolla que actualment es conserva al Museu Sorolla de Madrid.
Aquesta obra fou adquirida per un col·leccionista particular després de ser estudiada pel CAEM i havent rebut assessorament del nostre equip.
Sant Elies
- Atribuït a Adriano León (Dordrecht, 1550 – Còrdova, 1604)
- 1597
- 53 x 36,5 cm
- Oli sobre taula
El profeta sant Elies amb la seva espasa de foc és recreat de manera vibrant mitjançant pinzellades segures d’expressiva espontaneïtat. Les línies manieristes de la composició, junt amb la soltesa de la seva factura, permeten atribuir l’obra al ja ancià monjo pintor d’origen holandès i actiu a l’Andalusia de les darreries del XVI. El retrat del líder espiritual de l’orde carmelità provindria d’un monestir d’aquesta devoció.
Retrat de la marquesa de la Torre i Salinas de Sotomayor
- Seguidor de Federico de Madrazo
- ca. 1880-1900
- 76,6 x 64,4
- Oli sobre llenç
Aquesta pintura, d’un to generalitzat d’ostentació i elegància, podria ser un retrat de cos sencer de María Luisa Despuig Fortuny (18??-1903), marquesa de la Torre. Va ser elaborat per un artista molt hàbil que va seguir de prop els avenços formals, estilístics i pictòrics propis de la retratística de finals del segle XIX, i que es revela especialment influït per la producció de Federico i Luis de Madrazo.
L’artista se serveix d’una paleta colorista, lluminosa i densa per presentar la model de manera sòbria i academicista, i n’elabora el retrat emprant una pinzellada de caire expressiu. Cal destacar l’habilitat del pintor en la resolució de les formes, especialment el rostre i el vestit de la retratada. A més, destaca especialment la combinació entre el treball minuciós i matèric de les joies i el mobiliari que acompanyen la model, elaborats amb pinzellades curtes i espesses, i la texturació més lleugera de la resta del llenç.
Sant Jeroni estudiant
- Josep de Ribera (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1652)
- ca. 1616-1620
- 124,5 x 100,6 cm
- Inscripció (al revers) “Soy de Juan de Soto y Figueroa”
Retrat d’extraordinària qualitat plàstica i sòbria composició en què Ribera demostra la seva mestria en l’obtenció de llum a partir de pasta pictòrica. Destaca l’austera anatomia de l’erudit penitent que dóna l’esquena a l’espectador per bolcar el moment d’il·luminació al manuscrit. L’obra s’ubica en el període de joventut del pintor, més conegut com Lo Spagnoletto / el españoleto a Nàpols. Ha estat estudiada i reconeguda com a obra autògrafa per Nicola Spinosa.
Ha estat publicada per COMPANY, Ximo; ARGELICH, María Antonia: José de Ribera. San Jerónimo estudiando, Caem, Universitat de Lleida, col·lecció “Estudios Monográficos de Pintura”, núm. 1, Lleida, 2013.
La conca d’Argenteuil
- Impremta Établissements Braun & cie, que reprodueix una obra de Claude Monet
- ca. 1948-1968
- 57 x 41 cm
- Litografia a color
Litografia que presenta una escena estiuenca a l’aire lliure protagonitzada per petits grups de personatges passejant per la riba del riu Sena al seu pas per Argenteuil. Es tracta d’una reproducció d’una de les obres que Claude Monet va pintar durant la seva estada a la regió francesa d’Argenteuil.
Tríptic de la Passió
- Taller hispanoflamenc, amb la participació d’un mínim de dues mans: un pintor de formació flamenca (interior) i un de formació castellana (exterior).
- Primer terç del segle XVI
-
55 x 35 cm (central), 19,5 x 53 cm (laterals)
-
Interior: pintura al tremp sobre pergamí prèviament encolat sobre la taula; exterior: oli i tremp sobre fusta.
Sant Agustí
- Giovanni Battista Beinaschi (Fossano, c. 1634 – Nàpols, 1688)
- Dècada de 1680
- 120 x 137 cm
- Oli sobre llenç
Aquesta obra inèdita de grans dimensions va ser atribuïda pel CAEM al pintor napolità Giovanni Battista Beinaschi (Fossano, 1636 – Nàpols, 1688), un dels principals representants del Seicento italià, després d’un exhaustiu estudi. Es tracta d’una pintura de gran qualitat, que contribueix a revalorar la figura d’aquest gran mestre barroc, redescobert fa cosa d’un segle.
Ha estat publicada per COMPANY, Ximo; FRANCO, Borja: “Il Sant’Agostino della Collezione Farnés Durán. Una nuova opera di Giovan Battista Beinaschi”, Napoli Nobilissima. Rivista di Arti, Filologia e Storia, volume LXIX dell’intera collezione, Sesta Serie, volume IV, fascicoli III-IV, maggio-agosto, 2013, pp. 99-108.
Retrat d’un home
- Anònim espanyol
- Inicis del segle XIX
- 56 x 45,5 cm
- Oli sobre llenç
Es tracta d’un retrat seductor i de gran qualitat plàstica, que revela una mà de gran capacitat tècnica. En un informe datat del 8 de desembre de 1950, Bernardino de Pantorba el va atribuir a Francisco de Goya, i el va considerar, a més, un dels seus primers autoretrats. No obstant això, els estilemes i les característiques formals del llenç apunten que l’obra va ser probablement realitzada a principis del segle XIX i que no forma part del corpus del pintor aragonès.
Basant-se en la sobrietat tècnica de l’obra i en la seva composició —retrat de mig cos de perfil amb el rostre en tres quarts—, Enrique Arias Anglés la considera propera a l’incipient neoclassicisme espanyol representat per Zacarías González Velázquez, i suggereix la possibilitat que es tracti d’una obra de Rafael Tejeo o d’algun artista destacat del seu cercle més proper, com José Antonio Mercar.
Aquesta peça va ser venuda a la sala Balclis de Barcelona el 29 de maig de 2014 per un preu de martell de 2.700 € [lot 2334 / preu de sortida 2.500 €]. Podeu consultar la història de la subhasta en aquest enllaç
Sagrada Família amb Sant Joan Baptista infant i Santa Caterina de Siena
-
- Anònim italià seguidor de Domenico Beccafumi (Siena 1486-1551),
- Segle XVI
- 60,5 x 60 x 2,5 cm
- Oli sobre taula
Taula de gran interès, probablement realitzada a l’empara del taller de Domenico Beccafumi o bé en qualsevol dels obradors més afins i propers al cercle d’aquest reconegut mestre.
El treball contingut dels volums suggereix que es tracta d’una obra de joventut d’un mestre anònim, ja certament hàbil en la definició dels rostres. Destaquen el tractament aporcellanat del rostre de la Mare de Déu, protegit per un mantell deliberadament senzill, o les actituds humils i piadoses de sant Josep i santa Caterina, que equilibren l’escena. Ben segur que l’autor coneixia la taula de la Verge amb el Nen, Sant Joanet, Santa Anna i una santa elaborada per Beccafumi als anys trenta del segle XVI (col·lecció privada, Roma), car les afinitats formals i compositives entre ambdues obres són molt notables. Ambdues peces podrien haver sortit d’un mateix taller, el de Beccafumi, un dels representants més eximis del vessant manierista de l’Escola de Siena del segle XVI.
Fou acuradament restaurada per Angelica Landaluce (Universidad de Zaragoza), col·laboradora del CAEM.
Estudi de Crist
-
- Joaquín Sorolla Bastida (València, 1863 – Cercedilla, Madrid, 1923)
- 1883
- 97 x 62 cm
- Oli sobre llenç de tafetà
Magnífica obra primerenca de Joaquín Sorolla, en què el tema religiós esdevé un pretext per executar un estudi acadèmic que ja evidencia trets característics de la seva pintura.
L’enquadrament escollit —la creu pràcticament no es veu— permet que l’anatomia rebi un tractament majestuós. Aquesta és definida mitjançant una pinzellada solta, molt més empastada a l’elaboració de les carnacions que al fons. Aquest recurs mostra l’habilitat de l’artista ja en la seva etapa formativa, quan experimentava en el tractament de la llum i el color. L’obra s’inspira clarament en el barroquisme de Ribera o Velázquez, i cerca el dramatisme modelant un Crist sofrent però de gest contingut i mirada lluminosa.
Aparentment, l’obra va ser un obsequi de Sorolla a Clotilde del Castillo, la seva futura sogra i protectora, de tarannà fortament religiós. Així doncs, la dedicatòria va ser modificada en un moment incert, quan s’hi va afegir el cognom Pons. No obstant això, no hi ha dubte que aquesta pintura es correspon a la que Francisco Pons-Sorolla y Arnau va certificar l’any 1973.
La peça va ser subhastada per la casa Abalarte el 12 de maig de 2015 [lot 108 / preu de sortida: 100.000€]
Ha estat publicada per COMPANY, Ximo; AVINYÓ, Gemma: Joaquín Sorolla. Estudio de Cristo, Caem, Universitat de Lleida, col·lecció “Estudios Monográficos de Pintura”, núm. 3, Lleida, 2013.
Resurrecció de Llàtzer
-
- Simone Barabino (Murta, Gènova, c. 1585 – Milà, 1629)
- Vers 1619-1625/29
- 185,5 x 144,5 cm
- Oli sobre dues peces de tafetà de lli
Es tracta d’una pintura del genovès Simone Barabino, una obra tardana, realitzada durant l’etapa de maduresa —la millor— de l’artista (vers 1619-1625), quan es trobava instal·lat a Milà. Les obres de Barabino d’aquest període es caracteritzen pel refinament plàstic i la puresa de les formes, i les realitza servint-se d’una tècnica valenta i profundament innovadora, a mig camí entre el manierisme i el barroc.
L’obra presenta reflexos de l’escola manierista llombarda —especialment en la paleta, d’una bella iridescència— que es combinen amb préstecs de la pintura genovesa de la contramaniera. Aquests reflexos són assimilables a la influència d’il Bergamasco o Luca Cambiaso, complementats per la influència de Camillo Procaccini, amb qui Barabino va treballar durant la seva estada a Milà. L’equilibri compositiu de la pintura, a més del sobri control del color, li proporcionen punts de connexió amb una Resurrecció de Llàtzer de Rubens (vers 1620).
Sens dubte, es tracta d’una obra de bona qualitat i bella factura, que va formar part de la col·lecció de Manuel López Cepero y Ardila, canonge sevillà de mentalitat liberal i un dels personatges més importants de l’Andalusia de principis del segle XIX. Amb aquesta creació, Barabino es presenta com un pintor impregnat de la cultura artística milanesa del moment, que va canonitzar l’escola llombarda del primer terç del segle XVII. Actualment presenta un bon estat de conservació.
Ha estat publicada per REGA, Iván; COMPANY, Ximo: Simone Barabino. Resurrección de Lázaro, Caem, Universitat de Lleida, col·lecció “Estudios Monográficos de Pintura”, núm. 2, Lleida, 2013.
Ecce Homo
-
- Joan de Flandes, atribuït (Països Baixos?, H. 1465 – Palència, 1519; documentat a Castella entre 1496 i 1519)
- ca. 1500 – 1519
- 51,4 x 36 x 0,8 cm
- Oli sobre taula de roure
Aquest pulcre i excel·lent Ecce Homo ha estat atribuït al destacat pintor hispanoflamenc Juan de Flandes, pintor de la cort de la reina Isabel la Catòlica que hauria pogut treballar pel llinatge burgalès dels Merino —avantpassats dels actuals propietaris de l’obra, d’ascendència nobiliària i cavallers armats de la monarquia castellana des del segle XIV—, hipotètics comitents i primigenis propietaris de l’obra, la qual seria objecte de devoció privada.
Es tracta d’una obra d’execució impecable, que presenta carnacions subtils de gran qualitat. Destaca la impactant massa cranial de Crist, amb un coll ample, amb arrugues adultes i violàcies, a les quals cal afegir la mestria plàstica de les ombres de la incisió jugular, a més d’unes gotes de suor i llàgrimes que brillen i rellisquen amb una gran delicadesa expressiva; al seu torn, les mans —la dreta, amb un dit petit inversemblant— són increïblement originals.
El conjunt, fins i tot des d’un punt de vista cromàtic, és força afí al que s’observa a l’Ecce Homo de la cartoixa de Miraflores, obra de Juan de Flandes. En ambdós casos resulta molt similar la inconfusible manera hispànica de representar uns ulls tristos, carregats d’introspecció i d’interpel·lació emotiva i alhora capaços de transmetre a l’espectador un sentiment de dolor profund i interioritzat sense descompondre el gest ni efectuar concessions a la teatralitat. La proposta atributiva que el CAEM fa a Juan de Flandes ha estat avalada per la Dra. Chivo Ishikawa, conservadora del Seattle Art Museum (EUA) i pel Dr. Matthias Weniger, conservador del Museu Nacional de Baviera, Munic, ambdós experts en l’obra de Juan de Flandes. També ha estat examinada per la Dra. María Pilar Silva Maroto, conservadora del Museu del Prado i gran experta en pintura hispanoflamenca castellana, que l’ha considerada una obra de gran qualitat, propera a Juan de Flandes.
