El títol del llibre és Velázquez. El fluir expresivo de su pintura, i conté 15 estudis sobre obres -algunes inèdites- del sevillà Diego Velázquez.
Alguns d’aquests estudis ja van ser publicats abans per l’autora, però ara s’ofereixen revisats i ampliats per ella mateixa, i amb un aparell gràfic molt més precís i consistent. Altres, en canvi, són completament inèdits i van ser finalitzats dies abans de la seva trista i inesperada mort el 8 de desembre de 2020. Els quinze estudis il·lustren molt bé la singular i penetrant manera perceptiva i analítica que exhibeix la seva autora davant la pintura d’uns dels genis més grans de la història de la pintura universal. El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida ha preparat amb pulcritud l’edició d’aquest llibre, que ofereix com a signe inequívoc d’homenatge i gratitud Carmen Garrido, que, en els darrers anys de la seva vida, va assumir la codirecció científica del CAEM i va col·laborar eficaçment amb tots i cadascun dels investigadors d’aquest centre de la Universitat de Lleida.
Destaca el descobriment d’una versió inèdita del Principe Felipe Próspero, oli sobre llenç, 144’2 x 104’1 cm, pintat cap a 1659. El professor D. Diego Angulo va veure aquesta esplèndida obra molt al principi dels anys 70 del segle XX, completament transvestida de Carles II, i ja li va semblar intuir que la major part dels estilemes de Diego Velázquez estaven una mica camuflats per algú, presumiblement Juan Bautista Martínez del Mazo, qui als pocs anys de morir Felip l’1 de novembre de 1661 el va convertir en Carles II. Afortunadament l’obra ha estat pulcra i molt professionalment intervinguda per Ana Villalba i Salut Díez, del Departament de Restauració del CAEM, i ha recuperat la seva primigènia esplendor. Permet reconèixer, per exemple, un dels caparrons infantils més primorosos de la història de la pintura occidental. Recuperar aquesta efígie, preciosa, idèntica a la versió del museu de Viena, va ser l’últim desig de la Dra. Garrido, cosa que realment s’ha aconseguit a títol pòstum. Certament, tot allò recuperat en aquest sorprenent llenç ha resultat ser com un inesperat i benvingut miracle per a la història de la pintura universal.
Altres conscienciats estudis, com, per exemple, els dedicats a l’Almuerzo, Pichones de Paloma, Retrato de caballero, San Francisco en oración, Retrato de un clérigo, El inquisidor Don Sebastián García de Huerta, Don Manuel de Fonseca y Zúñiga, VI Conde de Monterrey, o un preciós San Antonio Abad, completen aquest important llibre pòstum de Carmen Garrido.