L’obra està signada SUAREZ, i representa un bell San Miguel Arcángel venciendo al demonio.
Suárez es va formar amb el pintor de cambra de Felip III, Bartolomé Carducho (Florència, h. 1560 – Madrid, 1608), un dels millors mestres presents a l’Espanya de finals del segle XVI. Instal·lat a Múrcia a partir dels primers anys del segle XVII, Suárez va entrar al cercle artístic més granat de la ciutat, juntament amb Cristóbal de Acebedo i Juan de Alvarado, amb el qual es va emparentar casant-se amb la seva neboda Juana de Castro el 1627.
Malgrat l’escàs coneixement de l’obra de Suárez, el seu virtuosisme pictòric queda reflectit en els seus pocs llenços conservats, destacant San Ramón Nonato cuando le fue puesto el candado en la boca por los moros argelinos (Església de La Merced, Múrcia), Comunión de San Ramón Nonato administrada por Jesucristo (Església de La Merced, Múrcia), o Frailes mercedarios sentados a la mesa en el refectorio (Palau Episcopal de Múrcia). El Museu de Belles Arts de Múrcia conserva una Aparición de la Virgen con Jesús Niño a San Félix de Cantalicio, i una atractiva Epifanía, també signada, es troba al Museu Diocesà d’Art Sacre d’Oriola (Alacant).
El nostre Arcángel llueix una poderosa armadura d’inspiració clàssica, amb sandàlies i cames nues. Aquest tipus de representació és la pròpia del barroc, sent anàloga a molts altres exemples que van florir a l’Europa dels s. XVI i XVII. Al seu escut es llegeix la màxima llatina Qui ut Deus? (“Qui com Déu?”), traducció del significat de Miquel en hebreu, que prové de la funció de l’Arcàngel com a Príncep de la Milícia Celestial, segons el llibre de l’Apocalipsi.
Ja el 1923 D. Elías Tormo va asseverar que l’obra de Suárez proclama l’excel·lència de la pintura barroca murciana.
El nostre San Miguel pertany a una col·lecció particular catalana. El seu ampli estudi ha estat desenvolupat pels investigadors del CAEM Marc Borrás i Alegria Bigorra, sota la direcció científica de Ximo Company.