El CAEM descobreix un dibuix inèdit de Francisco de Goya
Es tracta d’un exquisit retrat a llapis sobre paper de Juana Galarza de Goicoechea, una comerciant adinerada, que formava part de la família política del pintor
La mirada fixa i clara, i la insinuació d’un somriure en els seus llavis, fan que el seu rostre sigui amable. Així és com Francisco de Goya va immortalitzar en un fi retrat a llapis a Juana Galarza de Goicoechea: una comerciant adinerada, que formava part de la família política del pintor (el seu fill, Javier de Goya, es va casar amb Gumersinda de Goicoechea, segona filla de la retratada).
Es tracta d’una perfeccionada miniatura a llapis sobre paper, que representa el perfil d’una dona madura, amb mirada perduda però serena, vestida a la moda de la primera dècada del segle XIX i pentinada amb un recollit alt, d’estil regència. Després d’un profund, meditat i contrastat estudi, que ha durat una mica més de tres anys, des del Centre d’Art d’Època Moderna de Lleida, el Dr. Ximo Company i la investigadora Jésica Martí, han relacionat a la dona amb Juana Galarza, i han atribuït la peça a Francisco de Goya.
Aquesta opinió ha estat contrastada amb diferents experts en el tema i tots han coincidit en el fet que la peça és de gran qualitat: es tracta d’un petit dibuix en miniatura realitzat d’una manera molt resolta i dinàmica, amb un resultat fi i exquisit. És bell, elegant i desprèn aires de llibertat. El retrat només va poder ser dibuixat per algú molt pròxim a la família Goicoechea, i, a més a més, va haver de ser algú amb un grandíssim talent, una mà intuïtiva i entrenada, que es delata en la soltesa amb la qual s’ha realitzat cadascun dels traços: sobretot la salvatge mata de pèl recollida diu a crits que ha estat realitzada per la mà del mestre aragonès Francisco de Goya.
L’obra compta amb una inscripció en el lateral inferior dret, un tipus d’anotació bastant comú entre els col·leccionistes del segle XIX que intentaven posar ordre en les seves col·leccions d’art, escrivint el nom de l’autor a qui sospitaven que pertanyia la peça: en aquest cas Goya.
El procés de recerca ha estat llarg, perquè s’ha volgut afrontar des de nombrosos punts de vista per a no deixar caps sense lligar, i ha valgut la pena: el paper correspon a la primera dècada del segle XIX; la dona representada és de l’entorn directe de Goya; el tipus de peça –retrat a llapis- està dins de la producció goyesca; i fins i tot quedaria perfectament emmarcat amb l’evolució del retrat de Goya, i dins del model representatiu que utilitza per a la seva família en particular. Cada pregunta ha obtingut una resposta i no ha quedat cap puntada sense fil. A més a més, els traços no són únicament goyescos: són de Goya. L’obra pertany a una col·lecció particular.
