Notícies - CAEM - Especialistes en art

La UdL atreu un Congrés internacional sobre l’escriptor grec Plutarc, organitzat pel professor Josep Antoni Clua, assessor del CAEM, amb seixanta experts d´arreu del món

30/10/2018

Professors i becaris d´investigació de la UdL especialistes en filologia grega i en Plutarc, han organitzat el XIIIè Simposi internacional de la SEP, que duu per títol “Iconografia i valor dels mites en Plutarc”

Aurelio Pérez Jiménez, president de la SEP, Neus Vila, vicerectora d’alumnat, i Josep Antoni Clua, director del Simposi internacional

En l’Acte d’inauguració, celebrat a l’Edifici Transfronterer de Cappont (UdL),hi va participar Neus Vila, vicerectora d’alumnat. El director del Simposi, Josep Antoni Clua, catedràtic de Filologia grega i col·laborador del CAEM, ha explicat que “el simposi, que és triennal, ha pretès reflexionar sobre un tema innovador que no ha merescut fins ara l´atenció deguda, com és la recepció dels mites en l´obra de Plutarc de Queronea, el savi grec que ha estat tan llegit des de l´antigor. La publicació dels resultats es farà durant els mesos següents a la realització de l´encontre internacional”.

En aquest esdeveniment, únic a Lleida pel que fa al nombre d´hel·lenistes que s´hi han acostat (uns seixanta provinents de vuit països europeus i d’EEUU), va tenir lloc a la Universitat de Lleida els dies 4, 5 i 6 d´octubre de 2018, i va estar organitzat pel Departament de Filologia Clàssica, francesa i Hispànica i la Facultat de Lletres de la UdL, amb la col·laboració d´alguns catedràtics i professors de la UB.

L´eminent coneixedora de Plutarc, professora Judith Mossman (Coventry University), va donar el tret de sortida, amb una xerrada inicial a l´Auditori de l´Edifici Transfronterer) el passat dia 4 d´octubre i l´experta en mitologia professora Giulia Sissa (University of Los Angeles) va dissertar sobre “Eros in Plutarch”, entre d´altres cinquanta tres conferenciants més.
Durant el segon dia del Simposi, la professora Carme Figuerola, degana de la Facultat de Lletres, que va presidir l’Acte d´Homenatge del 30 Aniversari de la SEP, va insistir en l´escaiença de fer simposis com aquest sobre el món grec antic per fer renéixer en la nostra societat el valor de les Humanitats i dels estudis humanístics en general. I a la sessió final del Simposi internacional, el grup Arqueoescena va oferir “Ecos del Olimpo”, un Concert de música grega antiga amb dramatitzacions, a la Sala Víctor Siurana.

Programa del curs en format PDF

“Del sacar” d’altres pintures: reflexions sobre els processos de còpia en la tratadística del renaixement

26/10/2018

L’investigador del departament d’Història de l’Art i Història Social de la UdL i del CAEM, Miquel A. Herrero, acaba de publicar en el número 35 de la Revista d’Humanitats de la UNED, un text en el qual enfronta teoria i pràctica pictòrica.

L’article versa sobre la manera en el qual les còpies i els processos gràfics mecànics es van entendre en els tallers pictòrics del Renaixement, en contraposició amb la tratadística del moment. I és que no va ser fins a aquest període quan les còpies pictòriques van gaudir d’un auge inusitat, a causa de les diverses finalitats pels quals van servir: com a part dels processos didàctics i d’aprenentatge de l’ofici de la pintura; com a sistema instrumental per a la fixació i difusió de models; com a mecanisme expeditiu en els tallers; i com a forma de seriació o repetició de models afortunats, de vegades incorrent en el plagi o la falsificació. Al llarg del text Herrero estableix una confrontació entre la reputació teòrica de les còpies pictòriques –aparentment menyspreades o obviades en la literatura artística–, i la seva veritable repercussió pràctica, condicionada per les diverses formes d’entendre-les, i jutjar-les, en funció de les seves finalitats. Al llarg de l’article es posa sobre la taula una polarització que enfrontar dues realitats paral·leles: la de l’àmbit ideològic-teòric i la realitat pràctica, incidint en com el “constructo” de l’ideal de ‘l’artista-inventor’ va empènyer cap a una censura dels procediments mecànics per part de l’alta literatura, i a una conseqüent condemna de la idea de còpia.

Llegiu l’article complert | Descarregueu-la en format PDF

Nova recensió de ‘Velázquez. El placer de ver la pintura’ a càrrec del Dr. Borja Franco

19/10/2018

El darrer número (35) de Revista de Humanidades publicat aquest mateix mes d’octubre, culmina amb la recensió “Una nueva aportación sobre la pintura de Velázquez”, la ressenya de “Velázquez. El placer de ver pintura”, escrit pel Dr. Borja Franco, especialista en pintura de l’Edat Moderna

Franco elabora un text personal, en primera persona, per a apel·lar al lector a qui prepara per a l’inusual del escrit: no és un llibre “a l’ús” sobre la producció artística del pintor sevillà. El lector no ha de esperar que apareguin citades les últimes publicacions d’aquest artista, que es presentarà un document inèdit o que es qüestioni l’autoria d’alguna obra. En realitat, com observa Franco, es tracta d’un escrit avalat per l’experiència pròpia de l’autor, pels seus anys dedicats a l’estudi de la pintura i per la gestió d’un centre com el CAEM, el que suposa un punt de partida d’un cert privilegi, que li permet l’autor, segons Franco, enfrontar-se a Velázquez sense complexos, combregar d’una litúrgia de visualitat que no pot ser asfixiada per les lletanies de la dada.

Però Franco adverteix que precisament és un llibre que requereix una lectura atenta, no apta per a neòfits i que requereix un exercici de d’internalització que incita a replantejar-nos el rumb de la nostra pròpia disciplina. Ha de ser llegit comú “avís”, un manifest sobre com el consum voraç d’imatges en les nostres societats i l’erudició que caracteritza l’estudi de les pintures estan desvirtuant la pròpia Història de l’Art.

Llegiu la recensió completa

CAEM, divuit anys de rigor científic al servei de la història de l’art

17/10/2018

Bonart, revista referent de l’art en el nostre territori, publica un reportatge del Centre d’Art d’Època Moderna, on destaca el seu rigor científic a l’hora d’estudiar, peritar i identificar els autors d’obres d’art inèdites

El reportatge destaca la impressionant evolució del CAEM d’ençà que va ser fundat pel Dr. Ximo Company l’any 2000, i que avui en dia continua expandint-se amb més força que mai. També fa especial incidència en l’ampli ventall de recursos tecnocientífics que el centre utilitza per l’anàlisi de les seves peces, qualificant-lo com un espai únic i de referencia en l’àmbit universitari espanyol; una sinergia de ciència i art, totalment innovadora que, sens dubte, marcarà tendència. És així com l’equip de professionals que l’integra ha aconseguit descobrir l’autoria d’un gran nombre de peces artístiques, algunes atribuïdes als grans mestres de la història de l’art: José de Ribera, Cornelis de Vos, Francisco de Goya, Bartolomé Esteban Murillo, Francisco Bayeu, Zurbarán, El Greco, Il Veronese, Ribalta, Joaquin Sorolla o Cezanne, entre molts altres.
La revista Bonart també ha volgut remarcar el fet que es tracta d’una entitat sense ànim de lucre, la qual destina tots els seus ingressos al foment, desenvolupament i conservació del patrimoni artístic. I és que, és amb aquesta missió i raó de ser, que el CAEM actua sempre amb el màxim rigor ètic, científic i analític.

Finalment, tal i com publica el reportatge, el CAEM agraeix la confiança que durant aquests 18 anys el seu heterodox grup d’usuaris ha dipositat – i continua dipositant – en el seu treball d’investigació.

Accediu a la: notícia completa

Un gran expert en miniatura assessor del CAEM

11/10/2018

Eloy Martínez Lanzas, el més reconegut representant del col·leccionisme de la miniatura en l’àmbit espanyol, es desplaça a Lleida a conèixer en persona al Centre d’Art d’Època Moderna

El Sr. Martínez Lanzas, que porta col·laborant amb el CAEM des de fa uns mesos, ha decidit formar part de manera oficial del nostre complet equip d’assessors, després de conèixer en persona el nostre centre.
Després d’una agradable matí i un recorregut per totes les nostres instal·lacions, va mostrar una gran satisfacció de poder unir-se com part de l’equip d’assessors d’un centre d’aquest prestigi, amb infraestructures tècniques i humanes de primer nivell.
La col·lecció de miniatures Martínez Lanzas – de les Heras, és una de les més completes d’Europa en aquest àmbit. En moltes ocasions, algunes de les seves peces es poden veure exposades en grans museus de Madrid, Bilbao i Saragossa, però a més, es pot consultar via on-line a través del bloc, que ell mateix escriu. A més, el Sr. Llances realitzat diferents conferències a París, respecte al miniaturisme, tècnica de la miniatura i evolució de la mateixa al llarg de la història.
Sens dubte, és una gran notícia poder comptar amb els coneixements i l’experiència d’una persona que ha aconseguit reunir tantes joies artístiques.

L’interès pel llibre: Velázquez. El placer de ver pintura, arriba fins a Montevideo, Radio Uruguay

03/09/2018

El llibre de Velázquez va centrar l’entrevista al professor Ximo Company, dins el programa “Efecto Mariposa” de Radio Uruguay, conduït per la periodista Daina Rodríguez i l’escriptor Alberto Gallo. La producció va ser a càrrec de Carolina Molla. Va tenir lloc el dimarts 14 d’agost de 2018.

Va ser una entrevista completament distesa que va aprofundir en la necessitat vital de contemplar pintura a poc a poc, sense presses, tot abandonant la motxilla del que hom creu saber, és a dir, desproveïts d’aquesta erudició excessiva que seca i esterilitza la capacitat perceptiva i cognitiva de l’ésser humà. En realitat, si de debò la criatura humana vol conjecturar, intuir i assaborir com podria de ser l’estat beatífic de la transcendència, hauria d’aprendre a escoltar Bach, mirar a Velázquez i llegir a Jacques Philipe. Aquest intent d’excursió a l’esmentat estat beatífic -que tant anhelem els vivents- és un dels valors afegits al “plaer de veure pintura”.

Per escoltar l’entrevista premeu aquí

María Pilar García Cuetos, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat d’Oviedo, reflexiona amb perspicàcia sobre el sentit últim del llibre de Velázquez escrit pel professor Ximo Company

07/08/2018

Es tracta d’una extensa reflexió sobre el citat llibre de Company, però s’incideix, a més, en quins haurien de ser els camins de la disciplina de la Història de l’Art en ple segle XXI. Aprofundeix la professora García Cuetos en la imperiosa necessitat de “sortir de l’aula per apropar-nos a l’art, a les obres d’art reals i la seua contemplació”, perquè “la literatura escrita i el paper no ho són tot”.

El recorregut detallat de Maria Pilar García Cuetos per tots i cadascun dels 11 capítols del llibre sobre la pintura de Velázquez (més un reflexiu epíleg en comunió amb Leonard Cohen) contribueix, no només a descobrir la bellesa visiva d’aquest seductor llibre, sinó que convida també a reclamar -com ho fa Company- la presència de cadires còmodes en els museus per poder realitzar aquest necessari exercici de contemplació, verbalitzant alguna cosa que, sovint, hem pensat davant d’una obra que no sempre ens és permès de contemplar amb serenitat i comoditat. I amb aquesta mirada tranquil·la, cada persona obtindria quelcom tan vital com ho és la seva pròpia -i inalienable- experiència estètica i sensitiva. En efecte, el dèficit visiu i contemplatiu de la nostra postmodernitat reclama de forma urgent la presència de llibres reflexius com aquest de Velázquez i, a més, cadires confortables en les grans galeries i museus d’art.

Per veure la ressenya completa de María Pilar García Cuetos premeu aquí

Alba Pampalona Fernández, estudiant del Grau d’Història de l’Art i Gestió del Patrimoni Artístic de la Universitat de Lleida, s’expressa amb absoluta sinceritat després de la pausada lectura del llibre sobre Velázquez escrit pel professor Ximo Company

06/08/2018

Pampalona considera aquest llibre com una paradigmàtica reflexió sobre la important necessitat de mirar i conviure amb la pintura que s’estudia, així com una porta oberta al coneixement de Velázquez, el magistral pintor que va dotar d’ànima a tots els seus personatges i que, encara avui, arriba a la dels seus espectadors.

Es tracta d’una lectura -i d’una mirada- neta i genuïna que desborda joventut, i per tant sinceritat. La sinceritat d’algú que tracta d’anar al fons dels textos que llegeix i, encara més, al fons de la disciplina universitària en què s’ha enrolat des de fa uns anys, i a la qual voldria veure més ufanosa -i menys encotillada- en la seva pesada, repetitiva i de vegades massa tancada manera docent universitària.

Alba Pampalona creu, com Jorge Wagensberg, que a les universitats del segle XXI no es surt de l’aula amb suficiència, i que el que de veritat estimula és la realitat, el contacte en directe amb les obres d’art, una cosa que certament transpira, pels quatre costats, el llibre del professor Company. Un llibre en contacte real amb la pintura i que en veritat contribueix a gaudir, en primera persona, del plaer de veure pintura.

Per veure l’escrit complet d’Alba Pampalona Fernández premeu aquí

El CAEM estudia un curiós gravat de gran qualitat, que segueix un model de Rembrandt gairebé línia a línia

02/08/2018

Es tracta d’una reproducció del famós gravat de Rembrandt, “Crist guarint als malalts”, també conegut com “Estampa dels cent florins”.

La peculiar estampa es presenta sobre paper de la marca Van Gelder Zonen. Autentificar aquesta peça és tot un repte per als nostres investigadors, ja que la planxa original va ser destruïda en vida pel propi Rembrandt: el gravat no s’aproxima en el temps al mestre holandès, però sí en factura. Cada detall ha estat realitzat amb meticulosa mestratge, creant a partir de línies bells volums i clarobscurs.

La Universitat de Lleida ofereix l’únic màster del mapa universitari espanyol que permet un contacte assidu, penetrant i directe amb les obres d’art

25/07/2018

Ha finalitzat amb gran èxit la tercera edició del Màster Universitari en Peritatge, Avaluació i Anàlisi d’Obres d’Art. Els seus matriculats, un cop més, i gràcies a l’estudi directe d’obres d’art absolutament inèdites, han aconseguit una capacitació analítica excepcional que els converteix en veritables professionals del sector.

Sense prescindir per a res de l’important coneixement històric, teòric, documental, museogràfic i de mercat de les obres d’art, el punt fort que distingeix els estudiants que cursen el màster de la UdL segueix sent la singular oportunitat que tenen de verificar i contrastar els seus estudis teòrics en l’únic Gabinet Analític d’Història de l’Art d’Espanya (CAEM, Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida), que treballa amb obres d’art reals i en directe. Això confereix als masterands de la UdL un plus cognitiu d’ordre tècnic, matèric, formal, estètic i estilístic, que només els matriculats en aquest màster poden assolir. Es tracta d’un gabinet únic en totes les universitats espanyoles que els estudiants tenen a la seva disposició durant tot el curs i durant tota la franja horària docent del màster, matí i tarda, amb llibertat, a més, de realitzar les observacions, verificacions, visites i tasques d’estudi que desitgin durant tota la setmana. La possibilitat de comprendre, penetrar i romandre en la interioritat de les obres d’art és una experiència única i indescriptible que, ara per ara, a tot Espanya, només ofereix el Màster en Peritatge, Avaluació i Anàlisi d’Obres d’Art de la Universitat de Lleida; un plus de formació i veritable capacitació professional que subratlla l’excepcionalitat d’aquest màster.

Per veure més informació sobre l’essència de l’esmentat màster premeu aquí