El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida atribueix una obra a Zurbarán

Els investigadors del CAEM atribueixen al mestre extremeny una esplèndida Santa Agnès, que al seu dia va pertànyer a la col·lecció Thyssen-Bornemisza.

Es tracta d’un oli sobre llenç de 140’7 x 105’6 cm en què apareix representada Santa Agnès, amb un xai als braços, el seu atribut més distintiu. Aquesta obra havia captivat durant més d’un segle i mig nombrosos historiadors d’art, que la van considerar, amb raó, “una de les santes més belles realitzades per Zurbarán”.

L’obra, procedent de la col·lecció del Duc de Béjar, va ser adquirida el 1957 pel Baró H. H. Thyssen-Bornemisza, fins que, en 1984, fou venuda a un col·leccionista anònim. A partir d’aquí se sap que va passar per diverses mans, sempre adquirida com un Francisco de Zurbarán d’innegable qualitat. Tanmateix, el 2010 la seva paternitat va ser qüestionada. Llavors es va atribuir, de forma escassament convincent, al poc conegut “Maestro de San Hermenegildo”: un mestre menor, del que solament es coneix una obra de mà segura, de molt menor qualitat artística que aquesta Santa Agnès.

Després de ser adquirida per l’actual propietari, finalment a 2020 l’obra va recalar al CAEM, on ha estat estudiada amb un absolut rigor científic. S’ha analitzat en directe, amb tot deteniment, i amb una mirada col·legiada i transversal, en què van participar els investigadors del centre, a més d’altres reconeguts especialistes. El resultat ha estat contundent: després de més de dos anys de recerca i comptant amb la precisa aplicació de diverses anàlisis multibanda i químiques, el grup de recerca del CAEM conclou que aquesta magnífica Santa Agnès és una obra indiscutible de Zurbarán. Segurament estem davant d’una de les poques obres que ha estat realitzada completament per la seva mà, coincidint plenament amb l’opinió mantinguda durant més d’un segle i mig pels millors historiadors de l’art del país.

El resultat d’aquesta exhaustiva investigació ha estat publicat amb abundants i precises il·lustracions en versió bilingüe espanyol-anglès.

Nova exposició dedicada a Sorolla: “Caçant impressions”

Una mostra dedicada al petit format de l’artista, que podrà gaudir-se fins al 5 de març.

Gairebé dues-centes obres han estat seleccionades per a mostrar al públic aquesta faceta íntima de l’artista. L’exposició, comissariada per Blanca Pons Sorolla i María López, mostra en aquestes petites-grans obres l’audàcia i mestratge de l’artista valencià.

Per a saber més sobre l’exposició, cliqui aquí.

Nova intervenció de l’equip del CAEM a The Conversation: Sorolla neix o es fa?

En plena celebració de l’any Sorolla ens sumem així a les revisions i reflexions al voltant de la personalitat creadora.

El mite del geni artístic és, en aquest cas, el tema subjacent a l’argumentació de Jésica Martí i Ma. Antonia Argelich a partir de l’obra primerenca del pintor valencià. Un concepte fascinant, aquest del geni, que solem deixar que ens enlluerni a risc de minusvalorar el treballat procés autoformatiu de l’artista.

Per llegir l’article complet, cliqui aquí.

La investigadora del CAEM, Jésica Martí, imparteix un curs a l’Associació Professional d’Historiadors de l’Art (APROHA)

El CAEM col·labora amb APROHA, ajudant a la formació específica en tècniques de diagnòstic d’obres d’art des de la materialitat.

Es proposa introduir els historiadors/es de l’art al perfil i l’activitat del pèrit en obres d’art, per a la qual cosa es considera fonamental a dia d’avui poder realitzar una aproximació i una argumentació a nivell material, més enllà d’allò purament estètic.

Es tracta d’un curs en què s’aborden les obres d’art des d’una mirada organolèptica creuada amb tecnologia punta d’anàlisi científica. Un curs per aprendre a interpretar les tècniques de diagnosi no invasives, especialment l’anàlisi multibanda, en què està especialitzat el Centre d’Art d’Època Moderna.

El curs té una durada de 20 hores, s’impartirà els dies 6, 7, 8, 9 i 10 de març, des de les 15h fins a les 19h, i servirà per introduir els historiadors de l’art al perfil i l’activitat del pèrit qualificat en anàlisi i valoració obres d’art.

Per a més informació, cliqueu aquí

Els espectaculars resultats de l’estudi de les pintures murals del Torneig-batalla de Pisanello, en accés obert

Després de dos anys d’estudi, i dos més de difusió en l’àmbit acadèmic, el CAEM Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida fa accessible a tot públic interessat els resultats de l’estudi i la restauració de les pintures murals de Pisanello a el Palau Ducal de Màntua.

Es tracta d’un projecte conjunt entre el CAEM de la Universitat de Lleida i el LANIAC de la Universitat de Verona, que va comptar amb els investigadors Miquel Àngel Herrero Cortell i Marta Raïch de la Universitat de Lleida, que es van traslladar el 2018 a Màntua per planificar i executar, juntament amb Paola Artoni i Paolo Bertelli, el que semblava un repte veritablement complex: analitzar tècnicament els vestigis d’una gran pintura mural de 9,5 metres de llarg, embolicada en la seva concepció, inacabada en la seva realització, i deteriorada en la seva estat de conservació. Per si això fos poc, aquest mural es troba a 4,4 metres d’alçada, i va haver de ser analitzat sense que interferís en l’activitat museística de l’espai que el conté.

El resultat més espectacular és sens dubte la reconstrucció del conjunt de contorns i dibuixos, fins i tot en casos en què s’havia perdut parcialment. En aquest sentit, la superposició de fotografies que capten diferents rangs de l’espectre visible (VIS-IR-UVL) va permetre obtenir una mena de gran calc complet de les figures de la paret, en què es van completar parts perdudes, permetent una immediata percepció holística de la composició. Aquests mapes d’imatges, juntament amb altres resultats obtinguts, com ara la identificació pigmentària, són a partir d’aquesta setmana lliurement accessibles des del Repositori de la Universitat de Lleida, gràcies a la publicació digital del Centre d’Art d’Època Moderna.

Enllaç a la publicació aquí

Nova publicació del CAEM sobre els primers dibuixos de Picasso a La Corunya (1891-1895)

Picasso. Els seus primers dibuixos. La gènesi de l’artista més excepcional del segle XX (2022), és obra del professor Ximo Company amb la col·laboració de diversos investigadors i assessors científics. Edició bilingüe (castellà/anglès).

A Picasso se li atribueixen ni més ni menys que unes 60.000 peces entre dibuixos, pintures, escultures, ceràmiques i escrits. Una fertilitat veritablement fora del comú, una espècie de “incontinència creativa”, en paraules de Malén Gual, una de les expertes que més profundament coneix l’obra del famós artista malagueny (La Vanguardia, 5-II-2014).

Segurament estem davant del dibuixant més extraordinàriament fecund i prolífic de la història. I amb un sorprenent i desacostumat nivell de dissecció analítica de tots i cadascun dels elements que integrava a les estructures dels seus dibuixos. El CAEM presenta aquest llibre com una reflexió crítica sobre la primera etapa formativa de Picasso, encara un nen-adolescent. Un llibre que permet comprendre la definició dels primers traços de Picasso i aprofundir en el gaudi plàstic i estètic d’aquells dibuixos fresquíssims. A la fi, aquests dibuixos han permès engendrar el naixement del geni més gran del segle XX, i esbrinar, a més, com s’ha anat construint el cubisme picassià (https://theconversation.com/el-picasso-preadolescente-ya-era-cubista-186157). També s’hi estudien uns magnífics dibuixos anònims, d’aquesta mateixa època, afins a l’univers creatiu de Picasso. L’estudi d’aquests últims (4 en total, analitzats entre el 2015 i el 2016), ha estat, en veritat, el detonant que ens ha portat a apassionar-nos per la comprensió dels dibuixos de Picasso a la Corunya.

El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida se centra de nou en l’estudi d’una obra de Joaquim Sorolla

Els investigadors del CAEM i altres experts consideren de forma contrastada que es tracta d’un autoretrat de l’artista.

La direcció del CAEM agraeix la participació en aquesta publicació dels experts professors Felipe V. Garín Llombart i Francisco Javier Pérez Rojas. Els seus escrits valuosos enriqueixen el coneixement de Joaquín Sorolla i reafirmen que estem davant d’un convincent autoretrat d’aquest gran mestre valencià. A més, a la part final d’aquesta publicació (Apèndix gràfic), apareixen altres experts que també s’han mostrat favorables a aquesta proposta identificativa.

La peça, ja era coneguda com “Estudio de busto de un hombre” de col·lecció particular, i havia estat certificada el 1974 per Francisco Pons-Sorolla, l’autoria del qual va ratifica el 2014 la besneta de l’autor, Blanca Pons-Sorolla, gran experta en la pintura de Sorolla, qui va proporcionar, a més, un número de catalogació. L’estudi s’ha dut a terme al Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida, ha estat realitzat pels investigadors Jésica Martí i el Dr. Ximo Company, director del centre, durant sis mesos. Sobretot, s’han centrat en l’estudi de la figura retratada, plantejant la hipòtesi que pugui tractar-se d’un autoretrat de joventut del mateix Sorolla, executat durant la seva etapa d’aprenentatge a Roma.

El retrat, un oli sobre tauleta enganxat a una taula més gruixuda, presenta a un jove amb barba encara poc densa, de perfil, encorbat sobre una taula mentre dibuixava. Aquest petit format era utilitzat pel mestre valencià per a pintar notes de color i pintura íntima, com podria ser un autoretrat.

L’obra, ha estat contrastada amb diversos autoretrats i fotografies de joventut de Joaquim Sorolla. Segons el parer dels investigadors del CAEM, no desentona amb altres retrats de joventut realitzats per Sorolla, en els quals s’autoretrata en algunes ocasions d’esquena, o fins i tot mostrant el seu mateix reflex deformat vist a través d’un mirall còncau. Així mateix, altres factors recolzen la hipòtesi: la similitud del perfil amb fotografies del mateix Sorolla, per exemple; o l’estudi tècnic de l’obra, en el que s’observa un estil íntim en la pinzellada, a banda de la utilització del petit format (el format utilitzat pel mestre valencià per executar notes de color i la seva pintura més personal). Tots aquests arguments fan pensar que, efectivament, podria tractar-se d’un dels primers autoretrats de l’artista. A més, gràcies a les tècniques analítiques no invasives realitzades al CAEM (fotografia ultraviolada, fotografia infraroja i microfotografia digital), s’ha pogut estudiar el procés creatiu seguit per Sorolla en l’execució de l’obra, aportant així informació valuosa sobre el modus operandi de l’autor durant aquest període.

Així mateix, durant el procés d’estudi, s’ha treballat braç a braç amb l’equip de restauració del centre. La neteja de l’obra ha estat fonamental per desvelar millor la similitud de les faccions del personatge retratat amb les del mateix artista, contribuint també a la recuperació d’una inscripció que havia quedat velada pel pas dels anys, en la qual es llegeix la dedicatòria a un enigmàtic Esteban: “Al amigo Esteban”, a més, a continuació, de la firma del propi autor: “J. Sorolla”.

L’estudi, que compta amb abundants i precises il·lustracions, ha estat publicat en llengua espanyola; conté, a més a més, una versió en anglès.

El director del CAEM, Ximo Company, escriu un article sobre el Picasso preadolescent per la plataforma de divulgació acadèmica i científica The Conversation

Es tracta d’una publicació on es parla dels inicis, en potència del Cubisme, a partir ja d’alguns dels primers dibuixos de Picasso a la Corunya (1891-1895). Aquí es gesta tota la revolució posterior del gran artista malagueny (1881-1973).

Picasso

El 1891, la família Ruiz Picasso es va traslladara la Corunya, on el jove Pablo va començar la seva formació artística de manera formal. Allí, va començar a prefigurar, amb absoluta claredat, la revolució plàstica, perceptiva, comunicativa i expressiva més important del segle XX: El Cubisme.

Per això és tan important revisitar els formidables dibuixos de Picasso a la seva etapa corunyesa (1891-1895). A priori semblen uns dibuixos infantils més, però la seva força és proverbial. Requereix examinar-los amb molta cura per advertir com es gesta el naixement d’un geni i com neix la revolució pictòrica del Cubisme.

Per llegir l’article complet feu clic aquí

Enllaç a la publicació aquí

El CAEM publica una ressenya del Dr. Ximo Company sobre el llibre de la Dra. Carmen Garrido: Velázquez. El fluir expresivo de su pintura

La ressenya valora el mode analític de Carmen Garrido.

abad_garrido

Els quinze estudis d’aquest llibre il·lustren molt bé el singular i penetrant mode perceptiu que exhibeix la seva autora davant la pintura d’uns dels majors genis de la història de la pintura universal.

Totes les obres estudiades són importants, però destaca el descobriment d’una versió inèdita del Príncep Felip Pròsper, oli sobre llenç, 144’2 x 104’1 cm, pintat al voltant del 1659.

Per veure la ressenya completa cliqui en la imatgeissuu Mir

El CAEM publica un llibre pòstum de la Dra. Carmen Garrido, directora del Gabinete de Documentación Técnica del Museo del Prado del 1980 al 2015

El títol del llibre és Velázquez. El fluir expresivo de su pintura, i conté 15 estudis sobre obres -algunes inèdites- del sevillà Diego Velázquez.

Velazquez_garrido

Alguns d’aquests estudis ja van ser publicats abans per l’autora, però ara s’ofereixen revisats i ampliats per ella mateixa, i amb un aparell gràfic molt més precís i consistent. Altres, en canvi, són completament inèdits i van ser finalitzats dies abans de la seva trista i inesperada mort el 8 de desembre de 2020. Els quinze estudis il·lustren molt bé la singular i penetrant manera perceptiva i analítica que exhibeix la seva autora davant la pintura d’uns dels genis més grans de la història de la pintura universal. El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida ha preparat amb pulcritud l’edició d’aquest llibre, que ofereix com a signe inequívoc d’homenatge i gratitud Carmen Garrido, que, en els darrers anys de la seva vida, va assumir la codirecció científica del CAEM i va col·laborar eficaçment amb tots i cadascun dels investigadors d’aquest centre de la Universitat de Lleida.

Destaca el descobriment d’una versió inèdita del Principe Felipe Próspero, oli sobre llenç, 144’2 x 104’1 cm, pintat cap a 1659. El professor D. Diego Angulo va veure aquesta esplèndida obra molt al principi dels anys 70 del segle XX, completament transvestida de Carles II, i ja li va semblar intuir que la major part dels estilemes de Diego Velázquez estaven una mica camuflats per algú, presumiblement Juan Bautista Martínez del Mazo, qui als pocs anys de morir Felip l’1 de novembre de 1661 el va convertir en Carles II. Afortunadament l’obra ha estat pulcra i molt professionalment intervinguda per Ana Villalba i Salut Díez, del Departament de Restauració del CAEM, i ha recuperat la seva primigènia esplendor. Permet reconèixer, per exemple, un dels caparrons infantils més primorosos de la història de la pintura occidental. Recuperar aquesta efígie, preciosa, idèntica a la versió del museu de Viena, va ser l’últim desig de la Dra. Garrido, cosa que realment s’ha aconseguit a títol pòstum. Certament, tot allò recuperat en aquest sorprenent llenç ha resultat ser com un inesperat i benvingut miracle per a la història de la pintura universal.

Altres conscienciats estudis, com, per exemple, els dedicats a l’Almuerzo, Pichones de Paloma, Retrato de caballero, San Francisco en oración, Retrato de un clérigo, El inquisidor Don Sebastián García de Huerta, Don Manuel de Fonseca y Zúñiga, VI Conde de Monterrey, o un preciós San Antonio Abad, completen aquest important llibre pòstum de Carmen Garrido.

Load More
Menu