El CAEM es desplaça a Itàlia per realitzar una campanya diagnòstica a les pintures de Giulio Romano de la Sala di Troia del Palazzo Ducale di Mantova

Els resultats de l’estudi es donaran a conèixer durant el mes d’octubre, en el marc de la inauguració de l’exposició “Con Nuova e Stravagante Maniera” organitzada pel mateix museu i el Musée du Louvre.

Campanya diagnòstica a Màntua

Els tècnics del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) han analitzat el fresc del reconegut artista del segle XVI amb les tècniques no invasives d’última generació: registre fotogràfic d’alta resolució, fotografia d’infrarojos i ultraviolada (llum de Wood), reflectografia infraroja, fotografia infraroja de fals color, exàmens microscòpics i anàlisis de pigments per XRF.

Es tracta d’un mural de grans dimensions que ocupa tota la sala, on estan representades escenes relacionades amb la guerra de Troia. Aquests estudis no invasius permetran aprofundir en el coneixement de l’obra amb finalitats conservadores. També s’han realitzat proves al políptic de Cima da Conegliano, a la Galleria dei Mesi i a la sala delle Teste.

Per dur a terme aquest projecte s’ha comptat amb tot un equip d’especialistes internacional i multidisciplinar: Miquel Àngel Herrero i Marta Raïch (Universitat de Lleida – CAEM); Dra. Paola Artoni (Centro LANIAC, Dipartimento Culture e Civiltà, Università di Verona); Dr. Paolo Bertelli (Comitato scientifico Complesso Museale Palazzo Ducale di Mantova); Dr. Isidro Puig (Universitat Politècnica de València) y  Daniela Marzia (restauradora del Complesso Museale Palazzo Ducale di Mantova).

Participació del CAEM en la XV “Conferenza del Colore”, seminari celebrat a Macerata (Itàlia) del 5 al 7 de setembre sota els auspicis de la “Associazione Italina Colore” de Macerata

Es van prestar dos ponències sota el títol Recognized by their colour. Modern Age pigments and dyes’ response in multi-band analysis: a visual tool for art historians and conservators i Light through color: Behavior of some historical pigments in canvases using transmitted light techniques in the visible and infrared ranges of the spectrum (TL and IRT).

Durant la segona jornada del seminari l’equip del CAEM (Centri d’Art d’Època Moderna) de la Universitat de Lleida, en particular Miquel Herrero (investigador del departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida i del CAEM), Marta Raïch (tècnica en imatge) Andrea La Bella (investigador) i Anna Pedret (investigadora) juntament amb la Dr. Paola Artoni, responsable del centre LANIAC (Laboratori di Analisi Diagnostiche senar Invasive per l’Art antica, Moderna e Contemporanea) de la Università degli studi di Verona (Itàlia) , han presentat dues investigacions centrades en l’ús de les tècniques multibanda per a l’estudi de pigments i d’obres d’art, presentant tots els aspectes positius i els límits d’aquestes tècniques aplicades al patrimoni pictòric.

A més, l’investigador Miquel Herrero ha col·laborat en un Workshop titulat “L’Archeometria per il colore nel restauro pittorico” a l’ Istituto di Restauro Marche (IRM) Montecassiano (Italia).

En les presentacions s’ha exposat una primera part més teòrica, explicant els resultats obtinguts amb patrons fets en el laboratori del CAEM, comparats després amb els resultats obtinguts en peces estudiades en el mateix centre.

Els nostres especialistes han pogut intercanviar opinions sobre el comportament dels pigments en les diverses regions de l’espectre.

El CAEM atribueix un dibuix a Manuel Salvador Carmona, gran representant de dibuix i gravat en la il·lustració espanyola

Es tracta d’un dibuix preparatori per a la realització d’un gravat, un “Sant Francesc d’Assis”, acompanyat de Fra Lleó, just en el moment previ a l’estigmatització.

Manuel Salvador Carmona

Aquest pur dibuix ha estat realitzat a llapis grafit i sanguina sobre paper verjurat. Juntament amb altres dos exemplars que es conserven a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (lloc en el qual Manuel Salvador Carmona va ser director honorari des de 1762), formen una bella sèrie en què es representa la vida del popular Sant Francesc d’Assís.

Un meravellós compendi sobre el dibuix espanyol

El Dr. José Ignacio Calvo Ruata, comissari de la mostra i director científic del seu esplèndid catàleg, ha seleccionat els 63 dibuixos que han conformat aquesta singular exposició que ha recollit la primorosa activitat dibuixística espanyola que va del Renaixement a la Il·lustració.

A iniciativa de l’exemplar col·leccionista saragossà, Félix Palacios Remondo, i sota la direcció científica de l’esmentat Calvo Ruata, la “Fundación Goya en Aragón” al costat del Govern d’Aragó, han publicat un ajustat llibre amb excel·lents imatges a tot color: El dibuix espanyol a el gust privat. Del Renaixement a la Il·lustració (2019). Es tracta de l’obra complementària a l’exposició que es va dur a terme al Museo de Zaragoza entre el 28 de març i el 26 de maig de el 2019.

Per als que no hagin pogut gaudir de l’exposició, o els vingui de gust gaudir més àmpliament dels esbossos d’aquests grans mestres, s’ha publicat aquest catàleg. S’hi mostren amb detall cadascuna de les obres que van ser acuradament seleccionades per a aquesta exposició pel citat comissari José Ignacio Calvo Ruata.

Un gran nombre d’exquisits dibuixos (63), pertanyents a un total de vuit col·leccions privades, alguns pràcticament inèdits, han estat reproduïts, catalogats, i detalladament explicats per reconeguts experts en aquest benvingut compendi de dibuixos, com per exemple, Carmen Morte García, Fuensanta García de la Torre, David García Cueto, José Manuel de la Mano, o Manuela B. Mena Marquès; alguns són esbossos, altres dibuixos acabats en la seva totalitat, però tots contenen aquesta força comunicativa que només el dibuix és capaç de transmetre. Parlem de grans obres d’art i de eximis artistes, com, per exemple: Francisco Pacheco, Eugenio Cajés, José Ribera, Bartolomé Esteban Murillo, Francisco Bayeu, Francisco de Goya i Lucientes, Manuel Salvador Carmona, Claudio Coello o Vicente López, els quals il·lustren aquest bell atles dedicat al dibuix espanyol d’època moderna. Uns dibuixos que, a més, trasllueixen el pensament creatiu dels nostres grans mestres, doncs, parafrasejant el distingit artista nord-americà Bruce Nauman (1947): “dibuixar és l’equivalent a pensar”.

El Centre d’Art d’Època Moderna signa un acord de col·laboració amb el Museu Lázaro Galdiano de Madrid

L’acord signat entre la pinacoteca madrilenya i el CAEM servirà per a conèixer millor algunes de les peces conservades en un dels museus més important de la capital espanyola.

Microscopia al Museu Lázaro Galdiano

El Centre d’Art d’Època Moderna i el Museu Lázaro Galdiano han signat un acord de col·laboració, amb la finalitat de sumar esforços per a desentranyar tots els secrets de part de la col·lecció madrilenya.

De moment, s’està treballant sobre tres belles peces, entre les quals destaca la que és una de les joies indiscutibles del Museu: el seu preciós Salvador adolescent, l’última atribució del qual la situaria com a fruit del pinzell de Giovanni Antonio Boltraffio, qui va ser deixeble del mateix Leonardo da Vinci.

La recerca cientificotècnica i històric-artística s’està realitzant braç a braç amb els membres del museu, i la seva finalitat és un enriquiment mutu, l’única fi del qual és poder conèixer millor part d’una de les millors col·leccions d’origen privat de l’Estat espanyol.

La fascinant història del pintor Domingo de Carrión, deixeble de Velázquez

Barrón García i Aramuru-Zabala Higuera ens porten una esplèndida recerca en el seu últim treball.

Retratos del Palacio de Soñanes en Vallacarriedo. Obras de Domingo de Carrión, colaborador de Diego Velázquez

Edicions Trea acaba de publicar el llibre Retratos del Palacio de Soñanes en Vallacarriedo. Obras de Domingo de Carrión, colaborador de Diego Velázquez, un magnífic treball d’Aurelio Á. Barrón García i Miguel Ángel Aramburu-Zabala Higuera.

En aquesta obra, els seus autors desempolsen el nom de Domingo de Carrión, un gran pintor del barroc injustament poc conegut, el qual va ser, pel que sembla, un dels ajudants de Velázquez en l’execució d’alguns dels retrats eqüestres del Saló de Regnes del palau del Buen Retiro de Madrid.

A través d’un conjunt d’obres que van adornar el càntabre palau de Soñanes de Villacarriedo, els autors d’aquest magnífic treball ens presenten a un gran retratista, el qual va aprendre del pinzell més primorós que ha donat Espanya, però que, a partir d’aquest punt, va saber evolucionar cap a un món plàstic propi.

Sens dubte, amb aquest treball s’ha fet justícia a un artista tristament oblidat, i estem segurs que aquesta recerca pot ser el tret de sortida de nous treballs que a poc a poc atorguin a Domingo de Carrión el reconeixement que la historiografia li deu.

El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida incorpora al seu equip de treball a la Dra. Carmen Garrido, directora emèrita del Gabinet Tècnic del Museu Nacional del Prado

Carmen Garrido ocuparà el càrrec de Directora Científica d’Estudis de Pintura, i col·laborarà estretament amb el director del CAEM i la resta d’investigadors en tasques atributives.

Carmen Garrido ocupará el cargo de Directora

La Dra. Garrido és una de les màximes especialistes mundials de El Greco, Velázquez i Goya, i coneix com a molt pocs experts la rica Pintura Espanyola del Segle d’Or.

La seva incorporació subratlla la serietat i el cada vegada més reconegut rigor científic del mètode analític practicat en el CAEM, plenament compartit per aquesta excepcional especialista mundial en pintura.

La presència en el CAEM de la Dra. Garrido és un privilegi que contribuirà enormement a que els seus investigadors arribin, encara més, a una sòlida capacitació professional, analítica, perceptiva i atributiva d’obres d’art inèdites.

El CAEM es consolida, així, com el centre analític i atributiu d’obres d’art més rigorós i complet d’Espanya.

 Carmen Garrido és doctora en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Madrid. Conservadora del Cos Facultatiu de Museus. Especialitzada en l'estudi -sempre en directe i a peu d'obra- del procés creatiu, tècnic, matèric, formal i estilístic de la pintura dels grans mestres. Ha examinat obres de l'Alte Pinakothek de Munic, al Metropolitan Museum of Art de Nova York, la Universitat de Lovaina, l'Institut de Conservació i Restauració de Madrid, i el sobretot dels fons pictòrics del Museu del Prado.

El CAEM atribueix una obra a l’autoria de Joaquim Sunyer

L’equip del CAEM ha conclòs que “Nu femení assegut”, rebuda a les instal·lacions a finals de 2018, pertany a l’obra del pintor sitgetà Joaquim Sunyer (1874-1956).

sunyer-caem

La peça mostra una jove representada amb una especial delicadesa, en un retrat intimista que suposa una alternativa a la vistositat dels nus més coneguts de l’artista, però que al mateix temps reuneix els seus trets definitoris.

Sunyer, un dels principals representants del moviment noucentista, va dedicar una part important de la seva obra al nu femení, temàtica que mostra la seva evolució com a pintor des dels seus inicis dins l’academicisme, passant per l’experimentació amb les formes postimpressionistes de la seva època resident a París.

“Nu femení assegut” no és només una obra d’una delicadesa extraordinària, sinó també una peça de notable importància per entendre l’evolució i trajectòria de la que va ser una de les seves temàtiques predilectes i per la qual és coneguda la seva empremta al món de la pintura.

El CAEM restaura amb èxit una obra del segle XVII

“Matrimoni místic de Santa Caterina d’Alexandria i Sant Sebastià”, d’escola italiana, que segueix un model de Correggio, va arribar a les instal·lacions en un greu estat de conservació.

Després d’un procés exhaustiu, l’equip del CAEM ha finalitzat la restauració de “Matrimoni místic de Santa Caterina i Sant Sebastià”, llenç que va rebre en un estat molt precari i que s’ha aconseguit recuperar tant de les ingerències del pas del temps i d’un mal condicionament, així com dels desperfectes ocasionats per la mà humana en processos de restauració anteriors.

L’equip de restauradores, basant-se en un criteri que equilibra la intervenció i el respecte cap a l’obra de l’artista, ha aconseguit recuperar la vivacitat dels colors i reparar els desperfectes que havien convertit una obra d’una qualitat notòria en una peça que feia justícia al seu estat original.

Aquest treball se suma a les exitoses restauracions anteriors efectuades sota el segell del CAEM, com ara la Verge de la Llet atribuïda al cercle de Jos van Cleve (c. 1525) o l’Ecce Homo de finals de segle XVII, entre d’altres. En aquest cap, tot i això, el treball que s’ha dut a terme amb aquest “Matrimoni místic” ha suposat un exercici d’estudi i precisió encara més complex, a arrel del mal estat de l’obra al moment de la seva arribada al centre.

Col·laboració del CAEM al seminari internacional L’essenziale è invisibile agli occhi: indagini sulla pittura in Italia tra Rinascimento e Barocco celebrat a la Universitat de València

Sota el títol de de Il torneo delle techniche: il ciclo murale Pisanelliano a Mantova, es van presentar els resultats obtinguts durant la primera fase del projecte Fresco. Affreschi staccati: restauro e conservazione de la pintura mural de Pisanello del Palazzo Ducale di Mantova.

CAEM al seminari internacional L’essenciale è invisibile agli occhi: indagini sulla pittura in Italia tra Rinascimento e Barocco celebrat a la Universitat de València

Durant la primera jornada del Seminari, la Dra. Paola Artoni, responsable del Centre LANIAC (Laboratorio di Analisi Non Invasive per l’Arte antica, moderna e contemporánea) de la Università degli Studi di Verona; l’investigador del departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida i del CAEM, Miquel Àngel Herrero juntament amb Marta Raïch, tècnica en imatge del CAEM; i el Dr. Paolo Bertelli, membre del Comitè Científic del Palazzo Ducale di Mantova, van contribuir a mostrar como les noves tecnologies d’imatge no invasives coadjuven favorablement a l’estudi i l’anàlisi de les obres d’art.

El multidisciplinar equip, va presentar la interpretació dels interesants resultats obtinguts durant la primera fase d’estudi del non finito ciclo cavalleresco da Pisanello. Les conferències es van estructurar mitjançant un dinàmic discurs lineal, començant per una contextualització històrica, cronològica i temàtica de la pintura mural del Saló dels Cavallers. Van prosseguir evidenciant les vicissituds que van fer possible el redescobriment i mesialització de l’obra, com també a mostrar les tècniques d’anàlisi d’imatge emprades, acompanyades d’una excel·lent interpretació i explicació dels resultats obtinguts. Finalment, per posar fi a la conferència, es va aprofundir en qüestions relatives a la tècnica de la pintura mural i, a més, es van presentar algunes hipòtesis de com lluiria l’obra si hagués estat acabada.

Load More
Menu