Els investigadors del CAEM certifiquen un pastel de Joaquim Mir

Es tracta d’una representació de l’Ermita de Sant Medir ubicada a Sant Cugat del Vallès. Ermita que va pintar en més d’una ocasió durant la seva etapa de formació.

investigadors Mir

L’obra de Mir és quantiosa. Difícilment podem definir el nombre de pintures, pastels, dibuixos e inclús la pintura mural que va fer al llarg de la seva trajectòria artística. Ermita de Sant Medir, és el reflex d’un paisatge vigorós plasmat de llum i color. Predomina un traç segur, eloqüent i molt personal de Mir, en el qual destaquem la factura ràpida i sumaria que es reconeix en cada detall de la composició.

Els anàlisis tècnics juntament amb el profund estudi tècnic, formal, estilístic i comparatiu que s’ha realitzat durant sis mesos a les instal·lacions del CAEM, confirmen que estem davant d’una obra de l’artista barcelonès. Obra de l’entorn de 1897-1899 quan Mir realitzava escapades als voltants de Collserola, Sant Martí de Provençals, l’ermita de Sant Medir i altres ravals barcelonins.

Nota dels autorsIssuu Mir_cat

El CAEM apareix a Lleida TV com un Servei Cientificotècnic (SCT) estrella de la UdL

A Lleida TV es va parlar de tots els molts i bons serveis cientificotècnics que té la Universitat de Lleida, però es va destacar la singularitat del CAEM.

A la tertúlia van participar el vicerector d’investigació, Dr. Joaquim Ros, el director dels SCT, Dr. Jose Antonio Ramos, i el Dr. Ximo Company, director de Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM), que opera al Parc Científic de la Universitat de Lleida. Es va subratllar la solidesa i la bona preparació dels diversos SCT de la UdL, els quals estan perfectament preparats per respondre amb eficiència en nombrosos sectors del teixit empresarial de les Terres de Lleida i es va posar com a exemple la paradigmàtica tasca d’investigació i les rigoroses certificacions artístiques desenvolupades al CAEM, no només a Lleida i Catalunya, sinó a tot l’àmbit peninsular i fins i tot més enllà de les seves fronteres. El CAEM és en l’actualitat l’únic centre universitari de tot l’Estat que elabora estudis i anàlisis artístics amb rigor. Un centre de referència indiscutible en el terreny de les atribucions i certificacions de pintura inèdita de tot el país.

Per veure l’entrevista, premeu aquí

El CAEM confirma l’atribució d’un “Nu femení”, inèdit, de Joaquim Sunyer

Es tracta d’un treball signat per Ximo Company i Anna Pedret que apareix en l’esplèndid llibre d’homenatge a professor Joan Sureda de la Universitat de Barcelona: Los mundos del arte. Estudios en homenaje a Joan Sureda (eds. Eva March y Carme Narváez), Barcelona, 2019, pp. 93-108.

Sunyer

Com va escriure Alexandre Cirici al 1959, en el to clarivident que ha acompanyat sempre la seva poca convencional literatura, Joaquim Sunyer va ser “l’iniciador i creador de la primera escola catalana organitzada”. Vindria a ser com el primer pintor català que defineix un llenguatge propi, capaç de filtrar totes les significatives influències anteriors, especialment l’omnipresent postimpressionisme parisenc, que tant va incidir en nombrosos pintors finiseculars del nostre país.

L’examen i l’atribució concreta d’aquest seductor “Nu femení” (signat i datat en 1936) s’ha realitzat mitjançant una serena i reflexiva inspecció ocular o organolèptica de la peça, comptant, a més, amb el fèrtil concurs de diverses tècniques analítiques: 1 Fotografia digital HD (high definition) mitjançant llum difusa reflectida de l’espectre lumínic visible; 2 Microfotografia digital mitjançant llum difusa reflectida; 3 Fluorescència visible induïda per ultraviolada (UVF 365 nm); i Fotografia infraroja (IR).

L’atribució és inequívoca. La límpida nuesa tremolosa que exhibeix aquesta tendra joveneta arriba a un clímax plàstic i expressiu propi d’un gran mestre. Segurament constitueix una de les pintures més excelses i adultes de l’ampli catàleg de Joaquim Sunyer.

Per veure l’escrit complet de Ximo Company i Anna Pedret premi aquí

Els investigadors del CAEM descobreixen una obra inèdita de Sorolla

Realitzant un estudi profund i rigorós, que ha durat sis mesos, i ha culminat amb un informe atributiu, consultat, contrastat i ratificat, amb la major experta del món en la seva pintura: Blanca Pons-Sorolla, besnéta del pintor.

 Sorolla

 

Joaquín Sorolla i Bastida (València, 1863 – Cercedilla, Madrid, 1923), considerat un indiscutible herald pictòric del luminisme europeu del seu temps, va pintar el retrat Cap de nena sobre el llit abans de la seva estada a Roma; però en ell ja mostra un singular domini de la llum, el qual perfeccionarà al llarg de la seva carrera. La desimboltura en l’execució i la seva característica pinzellada nerviosa són testimonis de la mà de l’artista en aquesta obra, en la qual ja s’albiren les aptituds d’un mestre fins i tot abans d’acabar el seu aprenentatge.

El tema representat es troba a cavall entre la temàtica social i el retrat. Sorolla, ens fa partícips d’un moment íntim, endinsant-nos en el si d’una família del seu període, amb la qual és impossible no empatitzar a través del dolorós trànsit de la petita.

L’estudi s’ha realitzat amb una serena i reflexiva inspecció ocular de l’obra; tant a partir de la seva observació en directe, com a través de diferents espectres lumínics. Entre les tècniques efectuades, es troben l’observació microscòpica digital, la Fluorescència Visible induïda per Llum Ultraviolada i la Fotografia Infraroja. Ha estat fonamental la participació en aquesta investigació de Ximo Company i Anna Pedret.

Miquel Àngel Herrero Cortell es doctora a la Universitat de Lleida

El dia 29 d’ octubre, el doctorand Miquel Herrero va procedir a la lectura de la seva tesi doctoral “Procediments tècnics, suports i materials utilitzats als obradors pictòrics de la Corona d’Aragó (Ss. XV-XVI). Una aproximació a través del paradigma Valencià”.

Miquel Àngel Herrero Cortell es doctora

S’ha procedit a una aproximació del renaixement valencià a nivell històric i artístic. Però, a més, s’ha realitzat una aproximació al període a partint de la comprensió material de les obres d’art, mitjançant la investigació dels principals fluxos comercials i la seva relació amb la tratadística dels processos artístics. Tratadística que, a més, ha estat constatada empíricament mitjançant la recreació pràctica dels esmentats processos. La investigació del Dr. Herrero marca el camí d’un nou paradigma a la investigació històrica i artística i a la disciplina de la Història de l’Art.

El tribunal va estar integrat pel Dr. Joan Aliaga, de la Universitat Politècnica de València; la Dra. i catedràtica de la Universitat de Lleida Maria José Vilalta; i la Dra. Sandra Rossi, directora del Museo dell’Opificio delle Pietre Dure de Florència. La tesis va aconseguir la màxima puntuació, excel·lent Cum Laude, i ha estat dirigida pels doctors Ximo Company, Borja Franco i Isidro Puig.

El Museu de Lleida acull l’exposició “Retorn a la bellesa: el Renaixement pictòric a través d’una còpia de Correggio”, de l’1 al 31 de Octubre, una exposició comissariada per el CAEM

Un ampli discurs creat a partir d’una única peça: una refinada obra anònima del segle XVII. Es tracta d’una còpia molt de molt bona factura que segueix el model de “Els desposoris místics de Santa Catalina” realitzat per l’artista italià Antonio Allegri da Correggio (h. 1498-1534).

Exposició MdLL

L’exposició, que volta entorn d’un cas únic i excepcional de marouflage, té la pretensió d’obrir un debat social sobre les intervencions recuperatives de les obres d’art, i la obligació de preservar i difondre el patrimoni, tant públic com privat. També persegueix ficar a sobre de la taula diversos temes de gran importància social, com ho son la transformació de les obres d’art al llarg de la història, o la necessitat d’un diàleg professional i ètic davant d’un procés de restauració complicat, tal com s’ha realitzat al cas de l’obra exposada.

Totes aquestes qüestions, exposades de manera molt visual, permeten contemplar la peça avanç del procés de restauració a partir d’uns panells explicatius, culminant el discurs amb l’observació de la pròpia obra en directe. Així, el visitant aconsegueix un prolífic diàleg visual amb l’obra d’art, veient-la en directe tal i com va ser concebuda per el bon artista anònim que la va crear.

Aquest acte, ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, el Parc Científic i Tecnològic de la UdL, els propietaris de l’obra, el Museu de Lleida i el Centra d’Art d’Època Moderna (CAEM).

El CAEM es desplaça a Itàlia per realitzar una campanya diagnòstica a les pintures de Giulio Romano de la Sala di Troia del Palazzo Ducale di Mantova

Els resultats de l’estudi es donaran a conèixer durant el mes d’octubre, en el marc de la inauguració de l’exposició “Con Nuova e Stravagante Maniera” organitzada pel mateix museu i el Musée du Louvre.

Campanya diagnòstica a Màntua

Els tècnics del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) han analitzat el fresc del reconegut artista del segle XVI amb les tècniques no invasives d’última generació: registre fotogràfic d’alta resolució, fotografia d’infrarojos i ultraviolada (llum de Wood), reflectografia infraroja, fotografia infraroja de fals color, exàmens microscòpics i anàlisis de pigments per XRF.

Es tracta d’un mural de grans dimensions que ocupa tota la sala, on estan representades escenes relacionades amb la guerra de Troia. Aquests estudis no invasius permetran aprofundir en el coneixement de l’obra amb finalitats conservadores. També s’han realitzat proves al políptic de Cima da Conegliano, a la Galleria dei Mesi i a la sala delle Teste.

Per dur a terme aquest projecte s’ha comptat amb tot un equip d’especialistes internacional i multidisciplinar: Miquel Àngel Herrero i Marta Raïch (Universitat de Lleida – CAEM); Dra. Paola Artoni (Centro LANIAC, Dipartimento Culture e Civiltà, Università di Verona); Dr. Paolo Bertelli (Comitato scientifico Complesso Museale Palazzo Ducale di Mantova); Dr. Isidro Puig (Universitat Politècnica de València) y  Daniela Marzia (restauradora del Complesso Museale Palazzo Ducale di Mantova).

La investigadora del CAEM Jésica Martí participa com a conferenciant en la Jornada anual Cinga Fòrum

Una jornada celebrada a Fraga (Huesca), que anualment organitza l’Insitut d’Estudis del Baix Cinca, dins de la seva proposta d’activitats de debat cultural. Aquest any el tema proposat pel debat era “Patrimoni en Perill”.

Sota el lema “Catalogar per a conservar”, la investigadora del CAEM ha realitzat una ponència explicant les relacions existents entre el patrimoni i les persones; exposant un estat de la qüestió del patrimoni fragatí, en el qual ha fet èmfasi en el seu estat de conservació, i el seu estat legal dins dels règims jurídics aragonès i espanyol. A més a més, també es ha realitzat diverses propostes de catalogació amb una finalitat multifuncional, per a poder posar en marxa una estratègia de valorització d’aquest patrimoni.

En el marc d’aquesta jornada es s’ha visitat la vila romana Vil·la Fortunatus, amb una explicació a càrrec de l’historiador i investigador Jacinto Bonales Cortès; així com un recorregut pel Centre històric, a càrrec de l’arquitecta especialitzada en rehabilitació i arquitectura ecològica Estivalíz Garín Subías. Tots dos professionals han destacat també, com la investigadora del CAEM Jésica Martí, la importància de catalogar correctament el patrimoni per a així poder protegir-lo i conservar-lo per al bé i l’interès general.

Participació del CAEM en la XV “Conferenza del Colore”, seminari celebrat a Macerata (Itàlia) del 5 al 7 de setembre sota els auspicis de la “Associazione Italina Colore” de Macerata

Es van prestar dos ponències sota el títol Recognized by their colour. Modern Age pigments and dyes’ response in multi-band analysis: a visual tool for art historians and conservators i Light through color: Behavior of some historical pigments in canvases using transmitted light techniques in the visible and infrared ranges of the spectrum (TL and IRT).

Durant la segona jornada del seminari l’equip del CAEM (Centri d’Art d’Època Moderna) de la Universitat de Lleida, en particular Miquel Herrero (investigador del departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida i del CAEM), Marta Raïch (tècnica en imatge) Andrea La Bella (investigador) i Anna Pedret (investigadora) juntament amb la Dr. Paola Artoni, responsable del centre LANIAC (Laboratori di Analisi Diagnostiche senar Invasive per l’Art antica, Moderna e Contemporanea) de la Università degli studi di Verona (Itàlia) , han presentat dues investigacions centrades en l’ús de les tècniques multibanda per a l’estudi de pigments i d’obres d’art, presentant tots els aspectes positius i els límits d’aquestes tècniques aplicades al patrimoni pictòric.

A més, l’investigador Miquel Herrero ha col·laborat en un Workshop titulat “L’Archeometria per il colore nel restauro pittorico” a l’ Istituto di Restauro Marche (IRM) Montecassiano (Italia).

En les presentacions s’ha exposat una primera part més teòrica, explicant els resultats obtinguts amb patrons fets en el laboratori del CAEM, comparats després amb els resultats obtinguts en peces estudiades en el mateix centre.

Els nostres especialistes han pogut intercanviar opinions sobre el comportament dels pigments en les diverses regions de l’espectre.

El CAEM atribueix un dibuix a Manuel Salvador Carmona, gran representant de dibuix i gravat en la il·lustració espanyola

Es tracta d’un dibuix preparatori per a la realització d’un gravat, un “Sant Francesc d’Assis”, acompanyat de Fra Lleó, just en el moment previ a l’estigmatització.

Manuel Salvador Carmona

Aquest pur dibuix ha estat realitzat a llapis grafit i sanguina sobre paper verjurat. Juntament amb altres dos exemplars que es conserven a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (lloc en el qual Manuel Salvador Carmona va ser director honorari des de 1762), formen una bella sèrie en què es representa la vida del popular Sant Francesc d’Assís.

Load More
Menu