El President del Banc de Sabadell visita el CAEM

Ahir, dia 19 de setembre, vam rebre a les intal·lacions del Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida, la visita del Sr. Josep Oliu, President del Banc Sabadell, juntament amb alguns membres del seu equip.

També vam comptar amb la presència del president del Parc Agrobiotech i rector de la Universitat de Lleida, el Sr. Jaume Puy, el Gerent de la UdL, el Sr. Ramon Saladrigues, el President del Consell Social de la UdL, el Sr. Delfí Robinat i, finalment, el gerent del Parc, el Sr. Miquel Aran.

Durant la visita, conduïda per la Dra. Mª Antonia Argelich, directora del CAEM, el Sr. Oliu va poder comprendre la manera de treballar del centre, així com conèixer alguns dels estudis d’obres d’art duts a terme en els darrers anys, sempre des d’una mirada organolèptica creuada amb les tècniques de diagnosi no invasives en què està especialitzat el CAEM, principalment l’anàlisi multibanda, utilitzant tècniques de l’espectre ultraviolat, infraroig i raigs X.

Mor el professor catedràtic de la Universitat Politècnica de València, Felipe V. Garín Llombart (1943-2023), assessor científic del CAEM i amic entranyable del professor Ximo Company.

El cursus honorum del Dr. Garín va ser extraordinari (director del Museu Sant Pío V de València, del Museu Nacional de Ceràmica de València, del Museu del Prado, de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, de l’Institut Cervantes de Roma, de la Societat Estatal per a l’Acció Cultural Exterior, del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana), però, sobretot, el professor Garín va ser una bona persona. Va col·laborar eficaçment amb el CAEM en un valuós estudi sobre un autoretrat inèdit de Joaquín Sorolla (2022).

El recordo molt bé. Parlàvem sovint. Així ho fèiem des que ens vam conèixer el 1985. En els últims anys la seva malaltia avançava a bon ritme, tenia serioses dificultats per caminar, tanmateix, la seva veu i els seus ànims continuaven vigorosos. L’any 2020 em deia per telèfon: “Quan estigui una mica més animat vinc amb el meu fill a veure’t a Lleida, vull conèixer in situ el CAEM”. Però no va poder ser; no va poder viatjar. En canvi, el 16 de desembre de 2021 vaig anar jo, amb la meva esposa, a veure’l a casa seva a València. Vam dinar els quatre junts; ell, la seva esposa Amparo; ens va acompanyar també un dels seus fills, “Jose”, amb qui també m’uneix una sostinguda amistat. Recordo que els dos, Felipe i Amparo, estaven molt animats, parlaven i parlaven sense parar. Abans vaig mostrar-li a Felipe una primorosa tauleta de Joaquín Sorolla; un exquisit autoretrat, tal com molt aviat i amb tota seguretat va advertir. Va ser una trobada molt fructífera. Recordo que Felip va examinar l’obra de Sorolla amb veritable fruïció. Tots dos, una vegada més, ens vam apassionar parlant d’art, aquesta vegada, davant els grumolls pictòrics intel·ligents de Sorolla. I vam parlar, com sempre, de tot, fins i tot de la geperudeta de València, a la qual ell sempre va professar una devoció especial. Va ser un d’aquells col·loquis que ja anàvem practicant des del 1986, quan va ser a casa meva a Barcelona, amb motiu d’haver estat, Felipe, un dels professors que va jutjar la meva tesi doctoral (la va jutjar molt generosament). Més endavant, el 1988, ja escrivíem el nostre primer treball conjunt: “Valencia y la pintura flamenca”, al volum II de la Historia del Arte Valenciano (dir. Vicente Aguilera Cerni), pp. 236-271. En la dècada dels 90, Garín i Company també vam ser els investigadors principals de diversos projectes d’investigació concedits per la Generalitat Valenciana. En fi, hem treballat i col·laborat sempre, durant més de 35 anys.

Una menció especial es mereixen les nostres interminables conversacions sobre la presència dels Borja a Roma, Caput mundi. De tot això conversàvem apassionadament a l’Acadèmia d’Espanya en Roma, quan ell n’era director. En aquesta acadèmia vaig estar en nombroses ocasions. Recordo que, de vegades, quan les habitacions dels professors convidats estaven al complet, m’hostejava en la seva pròpia casa, al pis superior de l’Acadèmia. Tracte privilegiat d’amic. Allà continuàvem conversant durant nombroses vetllades romanes. Recordo que baixàvem a la Piazza San Cosimato, al Transtevere, a menjar-nos unes pizzes per sopar. Fruit de tot allò són algunes publicacions que vam elaborar de forma conjunta: “Alejandro VI en Roma. Cultura y Comitencia artística”, a Los Borja. Del mundo gótico al universo renacentista, Valencia, 2001, pp. 131-158. “Alessandro VI a Roma: cultura e comittenza artística”, a I Borgia (ed. Carla Alfano y Felipe V. Garín), Milán, 2002, pp. 119-133. “La comitencia artística de Alejandro VI en Italia”, a De València a Roma a través dels Borja, Actas del congreso conmemorativo del 500 Aniversario del año jubilar de Alejandro VI, Valencia, 2006, pp. 329-394. Amb Felipe també vam escriure sobre la “Virgen de las Fiebres. Il Pinturicchio”, a Madonnas y Vírgenes, s.XIV-XVI. Colección del Museo San Pío V, Alicante, 1995, pp. 138-143.

El 21 de maig de 1998, a Roma, Felipe, amb el degà de la Universitat Gregoriana de Roma, Josep Maria Benítez, va presentar el meu llibre L’Europa d’Ausiàs March. Art, cultura, pensament. El 25 de febrer de 2000 junts vam impartir a València una conferència: La comitencia artística de los Borja en Roma, en el “Congrés Commemoratiu del 500 aniversari de l’any jubilar d’Alexandre VI”. I el 19 d’abril de 2001, de nou junts, vam impartir a Roma una altra inoblidable conferència: Las empresas artísticas de Alejandro VI en Italia, dins el programa d’activitats I Pomeriggi della Cultura Spagnola. Recordo que el vaig ajudar també, en la seva etapa de director del Museu del Prado, elaborant, per encàrrec seu, diversos estudis de taules dels Osona (1995).

I recordaré sempre, amb profunda gratitud, el seu amable pròleg, juntament amb el de Miquel Batllori, al meu llibre Alexandre VI y Roma. Les empreses artístiques de Roderic de Borja a Itàlia, València, 2002. Recordo perfectament que vaig demanar-li que compartíssim autoria en aquest llibre (per la impagable ajuda que vaig rebre d’ell a Roma durant anys), però ell va ser contundent: “Aquest llibre és teu, Ximo, l’has escrit enterament tu; jo m’he limitat a gaudir-lo amb tu en el llarg procés de la seva elaboració”.

A la fi, tot aquest rosari d’intercanvis amistosos i d’interminables col·laboracions científiques dibuixen molt bé la verdadera personalitat de Felipe V. Garín: un home bo, obert, gens complicat, generós. Un home que sabia “sumar”. Un home que pensava sempre en positivo. Quan vaig demanar-li que m’enviés un informe escrit sobre la citada tauleta de Sorolla, ho va fer sense dilació (es va publicar l’any 2022; fins i tot és possible, que aquest fos el seu últim escrit).

A Garín no li dolia ajudar; era una mica despistat, sí, però sempre ajudava. Em va ajudar a mi, a molts altres companys (Vicente Samper, Facundo Tomás, Isabel Justo, Daniel Benito, Joan Aliaga, Pablo González, Tomás Llorens…). I va estar a l’altura en la seva eficaç ajuda que sempre va prestar al patrimoni artístic valencià i espanyol.

Descansi en pau.

Aquest petit text ha estat escrit pel professor Company com un petit homenatge cap a aquest bon amic i col·lega que va ser el professor Garín.

Ximo Company, Lleida, 6 de setembre de 2023.

Interrelació institucional: L’equip del CAEM visita el Centre d’Art la Panera de Lleida

Agraïm al seu director, Christian Alonso, la invitació a guiar-nos a les seves exposicions actuals.

En la nostra visita, vam conèixer l’exposició “La terribilitat de la carn”, amb la qual l’artista Marc Herrero trasllada la iconografia del Judici final de Miquel Àngel al món contemporani, i la reinterpreta en relació amb la situació actual de col·lapse ecològic. Agrupades en àmbits temàtics, les imatges d’Herrero reformulen la filosofia religiosa animal, les pràctiques de taxidèrmia, les dinàmiques de productivitat, els fenòmens de les mutacions i el desig humà de dominar el món.

També, vam visitar “Afectes sònics”, una exposició col·lectiva que explora el paper del so com una eina relacional, creativa i transformadora. Basant el seu treball en la recerca transdisciplinària i en la mediació tecnològica, els artistes combinen mètodes com l’enregistrament de camp, la síntesi modular, la composició, la performance, la sonificació d’entorns o la poesia sonora. Adoptant tipologies com la instal·lació immersiva, l’escultura sonora o el vídeo, els projectes conviden els visitants a escoltar, interactuar, experimentar, improvisar i crear.

La Panera és una plataforma de producció i difusió de les arts visuals contemporànies que desborda el fet expositiu i es posiciona en la intersecció de la recerca i la creació.

La ministra de Ciència i Innovació visita el CAEM

El passat divendres, dia 1 de setembre, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va visitar el Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida, acompanyada pel president del Parc Agrobiotech i rector de la Universitat de Lleida, el Sr. Jaume Puy, i el gerent del Parc, el Sr. Miquel Aran.

Durant la seva visita, conduïda per la Dra. Mª Antonia Argelich, directora del CAEM, la ministra va poder comprendre la manera de treballar del centre, així com conèixer alguns dels estudis d’obres d’art duts a terme en els darrers anys, sempre des d’una mirada organolèptica creuada amb les tècniques de diagnosi no invasives en què està especialitzat el CAEM, principalment l’anàlisi multibanda, utilitzant tècniques de l’espectre ultraviolat, infraroig i raigs X.

El CAEM tanca el curs acadèmic 2022-2023 amb un bon balanç de novetats

Entre les peces més interessants estudiades durant aquest any, hem tingut un magnífic Paulus Potter, pintor holandès del segle XVII especialitzat en paisatges amb animals. També va arribar a nosaltres, provinent del continent americà, una versió de la Magdalena penitent del taller del Greco que havia estat adquirida a Madrid a mitjans del segle passat i que venia ressenyada per la bibliografia dedicada al Mestre i el seu taller des del 1908, sense haver estat fins ara, objecte d’anàlisis tècniques.

Seguint amb el Greco, estem preparant l’estudi d’un magnífic Sant Francesc d’Assís que va pertànyer a la col·lecció de l’Historiador de l’Art Josep Gudiol.

Ha estat un any ric en relacions internacionals ja que vam ser contractats per a una campanya d’estudi d’una col·lecció a Montecarlo i d’un retrat femení del segle XVIII dipositat a Nova York. Gràcies a aquests i altres estudis pictòrics realitzats al llarg d’aquest any, el CAEM continua consolidant-se com a prestigiós centre d’estudi d’obres artístiques a nivell mundial.

Els professors de la UdL, Josep Antoni Clúa i Ximo Company, membres del CAEM, s’endinsen en un apassionant llibre bilingüe, castellà/català, sobre l’Humanisme.

Els professors de la UdL, Josep Antoni Clúa i Ximo Company, membres del CAEM, s’endinsen en un apassionant llibre bilingüe, castellà/català, sobre l’Humanisme.

Preparat i editat pel professor Clúa, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Lleida, el llibre Humanisme. Converses amb Ximo Company (Lleida, 2023), segueix el gènere de converses disteses, encara que no exemptes de profunditat, que intenten redescobrir un nou significat per al plural concepte d’Humanisme.

En aquest llibre es fa servir un mètode molt directe: el professor Clúa suscita preguntes amb intel·ligència, i Company respon de manera reflexiva. Es formulen un total de 104 qüestions en què el lector aviat percep que no són preguntes-respostes de poca importància, sinó que aquestes, sense excepció (incloses les referides a la Universitat i a la Història de l’Art), ens interpel·len tots els que transitem per aquest inestable segle XXI.

En principi, el llibre manté com a bo el cultiu de l’Humanisme “de sempre”, és a dir, l’Humanisme erudit i culte (com el practicat, per exemple, a la Itàlia del Renaixement), però, al seu torn, immediatament es comprova que els autors van molt més enllà. És a dir, al llarg d’una entrevista completament sincera i directa, Company incideix molt més en la conveniència urgent de practicar un Humanisme centrat en el “bé” (físic i moral) de la criatura humana. Perquè aquest “bé”, segons Company, és molt més important i més necessari, en aquests moments precisos, que allò que podríem considerar com un estricte benestar purament material i cultural.

A parer de Company, només estimant el que tinc al costat, es troba la pròpia felicitat i el veritable sentit de la nostra existència. Aquest és l’Humanisme que es proposa aquí.

Per llegir una ressenya del llibre, cliqui aquí.

El nostre nou treball a The Conversation: Autoria o atribució, heus aquí el dilema del món de l’art

Quan l’atribució d’una obra d’art és cent per cent segura?

Després de la nostra darrera publicació en format llibre sobre la Santa Agnès que atribuïm a Zurbarán, rebem una sèrie de preguntes que ens fan adonar-nos de com de poc enten, la societat en general, la diferència entre atribució i autoria d’una obra. Per això, hem escrit aquest article on responem a la pregunta: Què significa atribuir una obra d’art?

Per llegir l’article complet, feu clic aquí.

El Dr. Ximo Company, director emèrit del CAEM i el Picasso jove

La publicació recent del Dr. Company ha despertat interès acadèmic en la poc explorada etapa de joventut d’aquest artista. Es tracta d’una reflexió crítica sobre la primera etapa formativa de Picasso, encara un nen-adolescent d’entre 10 i 12 anys. En aquest llibre es fa evident la destresa de l’artista en el dibuix i el seu sorprenent nivell de dissecció analítica dels elements que integren les estructures dels seus dibuixos, un preludi del que serà la faceta cubista explotada ja en la maduresa artística. Un artista prolífic ja des de la seva gairebé desconeguda etapa a La Corunya, de la qual fa ressò aquesta publicació, ajudant a comprendre els inicis creatius d’un dels genis més grans del segle XX.

En el llibre es presenten quatre dibuixos afins a aquest univers creatiu de Picasso, estudiats al Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida pel Dr. Ximo Company entre el 2015 i el 2016, i que fins ara no havien estat presentats al públic, despertant l’interès acadèmic al voltant de la reflexió crítica implícita envers els drets d’atribucionisme de les obres d’art d’artistes recents. En definitiva, un tema que ha estat d’interès acadèmic i que ha estat publicat en espanyol i anglès a revistes científiques com The Conversation.

Per llegir l’article complet, cliqui aquí.

“Yo soy Goya…” i el retrat de Juana Galarza de Goicoechea, a la Lonja de Saragossa

Al CAEM estem compromesos amb la recerca de la veritat a cada obra d’art. I de vegades, com va passar amb aquest retrat de Juana Galarza de Goicoechea, el camí que recorrem ens porta fins a la mà de grans autors. En aquest cas, els traços d’aquest petit dibuix ens van portar a Goya. L’estudi de l’obra va durar una mica més de tres anys, i va culminar amb la publicació en format llibre de la investigació amb tots els detalls descoberts en la peça.

Ara, més d’un any després, ens congratula veure que ha estat inclosa a l’exposició “Yo soy Goya. La Zaragoza que viví, 1746-1775”, comissariada per Domingo Buesa. Allí estarà des del 30 de març fins al 25 de juliol de 2023.

Per a saber més sobre l’exposició, cliqui aquí.

El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida atribueix una obra a Zurbarán

Els investigadors del CAEM atribueixen al mestre extremeny una esplèndida Santa Agnès, que al seu dia va pertànyer a la col·lecció Thyssen-Bornemisza.

Es tracta d’un oli sobre llenç de 140’7 x 105’6 cm en què apareix representada Santa Agnès, amb un xai als braços, el seu atribut més distintiu. Aquesta obra havia captivat durant més d’un segle i mig nombrosos historiadors d’art, que la van considerar, amb raó, “una de les santes més belles realitzades per Zurbarán”.

L’obra, procedent de la col·lecció del Duc de Béjar, va ser adquirida el 1957 pel Baró H. H. Thyssen-Bornemisza, fins que, en 1984, fou venuda a un col·leccionista anònim. A partir d’aquí se sap que va passar per diverses mans, sempre adquirida com un Francisco de Zurbarán d’innegable qualitat. Tanmateix, el 2010 la seva paternitat va ser qüestionada. Llavors es va atribuir, de forma escassament convincent, al poc conegut “Maestro de San Hermenegildo”: un mestre menor, del que solament es coneix una obra de mà segura, de molt menor qualitat artística que aquesta Santa Agnès.

Després de ser adquirida per l’actual propietari, finalment a 2020 l’obra va recalar al CAEM, on ha estat estudiada amb un absolut rigor científic. S’ha analitzat en directe, amb tot deteniment, i amb una mirada col·legiada i transversal, en què van participar els investigadors del centre, a més d’altres reconeguts especialistes. El resultat ha estat contundent: després de més de dos anys de recerca i comptant amb la precisa aplicació de diverses anàlisis multibanda i químiques, el grup de recerca del CAEM conclou que aquesta magnífica Santa Agnès és una obra indiscutible de Zurbarán. Segurament estem davant d’una de les poques obres que ha estat realitzada completament per la seva mà, coincidint plenament amb l’opinió mantinguda durant més d’un segle i mig pels millors historiadors de l’art del país.

El resultat d’aquesta exhaustiva investigació ha estat publicat amb abundants i precises il·lustracions en versió bilingüe espanyol-anglès.

Load More
Menu